Els escacs a Manresa.
En el primer quart del segle XX, a Manresa els escacs tenien una gran popularitat, però es desconeix els seus inicis i qui van ser els seus introductors.
Entre 1920 i 1930 Manresa va superar els 30.000 habitants i el Casino, anomenat el Casino dels senyors, era el centre de la vida a la ciutat, aquí es jugava a tennis en una pista que hi havia darrera, i els escacs eren una de les activitats més practicades, com també ho era en alguns cercles molt reduïts de la ciutat. Es té alguna informació d’activitats escaquístiques al Centre d’Esports Manresa i el Centre Excursionista de la Comarca del Bages.
És a finals de 1927 quan un petit grup d’aficionats que es reunien en el Centre Excursionista de la Comarca del Bages, organitza el primer torneig del que se’n té notícia. Entre altres consten com a organitzadors, Ricard Riu i Roca, Joan Vilajosana i Guilà, Joan Sanyes i Plana, Joan Claret i Muntaner, Josep Pujol i Prat, Vives i Padró. El torneig finalitzà amb la victòria de Joan Vilajosana i Guilà.
El primer esdeveniment important en el món dels escacs que es coneix a Manresa, data del 19 de març de 1928, quan el campió de Catalunya, Plàcid Soler feia una sessió de 25 simultànies a la sala d’actes de l’Orfeó Manresà, i repetiria en diverses ocasions.
1* Plàcid Soler fou president de l’Ajedrez Condal Club, on guanyaria fins a 9 campionats del 1925 al 1951. També va participar en varis tornejos internacionals: Londres-1927, Barcelona-1929, Hamburg 1931 i Praga-1934.
El 17 de juliol de 1928 es jugava la primera final del Torneig Espinalt, entre Alfons Pintó i Joan Vilajosana, a la fotografia.
Totes aquestes activitats, van animar a aquell grup de gent, que va decidir crear, aquell mateix any, un club d’escacs. D’aquesta forma va nàixer el Club d’Escacs Manresa, que fou constituït el 18 de novembre de 1928. Així consta en un article del mateix club, publicat en el Butlletí d’Escacs de la Federació Catalana, número 17/18, de la pàgina 10 a 13. sent el seu president Ricard Riu i Roca, i les persones que l’acompanyaven eren, Joan Vilajosana i Guilà, Jaume Blanch i Trullàs, Ramon Morera i Dalmau, Salvador Llusà i Marcet i Alfons Pintó i Vilalta, tots ells com a directius, i consten com a fundadors, Josep Pujol i Prat, Joan Sanyes i Plana i Joan Claret i Muntaner. El seu domicili social era al local de l’Associació de la Premsa, al passeig de Pere III 22, i dotze dies més tard, el 30 de novembre de 1928, s’inscrivien en el Registre d’Associacions del Govern Civil de Barcelona, amb el número 13.646, llibre VII i foli 179. El camí iniciat per aquest club, seria llarg.
Al voltant del Club d’Escacs Manresa, van sovintejar activitats relacionades amb els escacs, i van sortir noms de jugadors molt forts: Claret, Llussà, Vilajosana, Sanyes, Pinto, Roma, Senyat, Fernández, Valls, Pal, Canal, Dolz, Blanch, Comellas, Pérez, Dr. Vilarnau, A. Creus, Gasóliba, Lavilla, V. Creus, Pallàs, J. i E. Estany, Costa, Romà i altres.
Era l’any 1929 i es va organitzar el I Campionat de Manresa, obert a totes les entitats, amb 22 participants, tots els de la fotografia, el títol va ser per en Joan Claret i l’any següent en Joan Vilajosana, ells dos es van alternar el títol fins el 1941 que guanyà Pérez Aguirre, amb posterioritat a aquesta data, altres guanyadors foren Lavilla, Garriga, Hornosa, Dr. Vilarnau, Farré, Dr. Lafora, Ferrer i Creus. Durant un període de temps, el torneig es va convertir en un social només obert als socis del club, era el període on van guanyar Vilajosana, Claret, Comellas, Ricarte, A. Creus, Ferrer, Estruch i Farré, el torneig es va jugar fins als anys 70.
El 9 de març de 1930 es va jugar el II Campionat de Manresa. En la fotografia es poden veure els seus participants.
Els tornejos es jugaven en àmbits molt reduïts, eren gairebé un social, ja que la mobilitat era poca. Moltes vegades s’organitzaven excursions amb la finalitat de competir. Un dels tornejos que es van organitzar, en 1931 era el III Campionat de Manresa que aplegava els millors jugadors de la ciutat. En les fotografies podem veure que el local de l’American Bar estava totalment atapeït, i les dues darreres son de l’entrega de premis i sopar, que es va fer el 24 de desembre.
Manresa sempre va tenir molts jugadors que es van dedicar a resoldre problemes d’escacs i al seu estudi, alguns es van afiliar a la SEPA (Sociedad Española de Problemistas de Ajedrez), i alguns van ser co-fundadors de la mateixa. Entre ells Joan Claret Muntaner, Ricard Riu Roca, Francesc Garriga, Ramon Carreras Clotet, Josep Pujol, Jaume Blanch i Francesc Valls Uyà que vivia a Cardona. En Joan Claret Muntaner va ser qui va tenir més pes, ja que va ser soci fundador de la SEPA, morí el 1950, campió de Manresa, col·laborà en la revista Els Escacs a Catalunya, i era un visitant habitual del locals dels clubs d’escacs de Barcelona, on es trobava amb la flor i nata dels escacs, Valentí Marin, Puig i Puig, Novejarque, Argüelles, Peris, Sunyer, Puig-Ambrós, Ramon Folch, Francesc Armengol, Cassasayas i Mandil.
Era l’11 de desembre de 1932 i el C.E.Manresa, rebia la visita de molts joves de la ciutat, el van anomenar Festival Infantil d’Escacs, i era amb motiu d’haver-se creat un Club Infantil entre els alumnes del Col·legi Ibèric del Sagrat Cor de Jesús. La trobada va ser molt concorreguda, i es va iniciar amb la presentació del seu president E. Vilanova, continuava amb unes simultànies a 10 taulers, a càrrec d’Emili Boix jugador de primera categoria. El resultat fora de +5=2-3, i qui es va emportar la victòria era J. Casasayas, E. Ribes i V. Trepat, les taules foren per F. Comellas i P. Padró. Al final parlaments habituals, i medalla artística per J. Casasayas i medalla d’or per V. Trepat que va ser el primer en finalitzar.
Eren molt freqüents les excursions per jugar tornejos acordats. La fotografia correspon a una sortida el 1932 a la Farga de Bebié, que era una colònia tèxtil molt important.
Finalitzava l’any 1932 i precisament el 31 de desembre es va celebrar un sopar i homenatge a Ricard Riu el president del C.E. Manresa.
El 25 de febrer de 1933 el Club d’Escacs Manresa, visitava Sabadell per jugar contra la secció d’escacs del Circulo Replublicano Federal de Sabadell, guanyant per 9 a 3.
L’impuls adquirit va fer possible esdeveniments com el del diumenge 2 d’abril de 1933, amb la visita del Club d’Escacs Barcelona al Casino, que en aquells moments era el local del C.E.Manresa. La fotografia al balcó del Casino, era l’inici d’una trobada excepcional amb ressò més enllà de la ciutat, i sobretot es va ressaltar la bona organització de l’entitat manresana. L’alcalde Marcet va donar la benvinguda a tots els jugadors barcelonins, encapçalats pel seu president, Constantí Llambías, que presidí, juntament amb el llavors president del Manresa Joan Vilajosana, un banquet amb 46 persones. La majoria de les dónes vingudes de Barcelona, eren les participants en el I Campionat Femení d’Escacs de Barcelona el 1932.
2* El Casino en el moment d’hissar la bandera del CEB – D’esquerra a dreta, Josep Mandil Pujadó (excel·lent compositor d’estudis artístics) i esposa, Maria Teresa Perpinyà, desconegut, Maria Carbonell, Xavier de Mendoza, el notable periodista i historiador d’escacs Ricard Guinart Cavallé, el problemista Dr. Esteve Puig Puig, Albertí, Sofía Ruiz, Maria Luisa de Zengotita, Winie Ortega i Montserrat Puigcercós
Es van organitzar 4 sessions de simultànies a càrrec de Vilardebó, Domènech, Dr. Mur i V.T. Romano, campió de Brasil, que es trobava accidentalment a Barcelona, i els resultats van ser Vilardebó: +16 =3 -4; Doménech: +22 =1 -1; Vicente T. Romano: +25; Ángel Mur: +20 =1 -4. Com es veu en la fotografia, les simultànies van congregar molts jugadors. Es pretenia que fossin 100 taulers, encara que finalment van ser 97.
3* Quatre grups que formaven prop de 100 simultànies, a càrrec de Rafael Domènec, Dr. Àngel Mur, Jose Vilardebó, de peu al centre i Vicente Tulio Romano, excel·lent jugador brasiler que en la seva estada a Barcelona es va afegir al grup.
4* En primer pla Vilardebó, Llambías, Valentín Martín i el Dr. Puig i Puig.
També es va jugar un matx amb jugadors del club barceloní contra els jugadors manresans reforçats amb jugadors de l’Olesa i Igualada. Els resultats, indiquen un empat a 8,5 punts, que posa en relleu la força dels manresans.
Finalment, Rafael Llorens, expert en partides a la cega, va jugar una partida contra 3 jugadors en consulta entre ells, Padró, Baltierrez i Xuriguera, guanyà a la jugada 13.
El club d’Escacs Manresa, va iniciar també una tasca important en l’ensenyament dels escacs als joves, creant un grup infantil.
Tanta era la popularitat dels escacs, que altres clubs naixerien, la Penya Alfil el 1933, es desconeix fins quan va existir. També la Penya d’Escacs Ateneu situada al carrer de les Piques, aquí la informació és confusa, ja que alguna font assenyala que es va crear al 1935, i una altra, indica que a l’any 1944, Joan Sanyes, un dels fundadors del Club d’Escacs Manresa, fundà aquesta Penya, i va treballar molt per la seva promoció, però amb l’arribada del Club d’Escacs Manresa a l’Ateneu aquest club quedaria absorbit.
Octubre de 1933 i la revista Els Escacs a Catalunya, publicava la següent notícia:
ORED KARLIN A MANRESA
Els escaquistes manresans volgueren posar a prova la seva vàlua davant el mestre suec Karlin, aconseguint un esplèndid resultat.
Contra 24 taulers, Karlin obtingué el resultat de +17, =2, -5.
El dia 7 de juliol de 1935 es van jugar unes simultànies a càrrec del Gran Mestre txecoslovac Salo (Salomon) Flohr al Casino, era un dels millors jugadors europeus, i el resultat en 51 taulers era de +48, =2, -1.
Del 1935 també es té coneixement d’un matx a 20 taulers, entre el Club d’Escacs Manresa i el Club d’Escacs Terrassa, en la fotografia es poden veure en un moment de l’enfrontament.
El 15 de desembre de 1935, va ser un dia històric, ens visitava el Gran Mestre cubà, i campió del món del 1921 al 1927, José Raúl Capablanca que feia una gira per Catalunya, i Manresa com a punt d’interès va ser suficient motiu per la seva visita. En 4 hores de joc va vèncer en unes simultànies les 40 partides jugades. És interessant el retall de premsa que publicava la visita a Manresa d’un campió del món.
5* Així es publicava a La Vanguardia el 20 de desembre de 1935, la visita a Catalunya i el seu pas per Manresa de Capablanca, el Dr. Rey jugador de l’època que tenia una secció dedicada als escacs. Ramon Rey Ardid fora campió d’Espanya per primera vegada el 1929, doctor de professió, i va tocar totes les versions dels escacs, partides a cegues, simultànies, llibres i compositor de finals artístics.
Després vindria un parèntesi de 10 anys, amb la guerra civil per mig, i totes les incerteses de l’època, però un altre esdeveniment important arribava a la ciutat, amb la presència del Gran Mestre polonès Miguel Najdorf que jugà 20 simultànies (+18, =2, -0), i 5 partides a cegues (+4, =1, -0), es desconeix la data.
En 1940, el C. Escacs Manresa, es trasllada al Cafè de la Caça i la Pesca al carrer Casanovas, iniciava tot un pelegrinatge per diferents llocs de la ciutat. El 1948 a l’hotel Mundial al passeig de Pere III, el 1950 a l’Ateneu Obrer Manresà al carrer de les Piques, i d’allà a l’antic local de Ràdio Manresa, en el mateix Ateneu, en 1966 al Bar La Pineda al carrer Guimerà, en 1970 a l’hotel Pere III, també en un pis particular a la plaça dels Màrtirs número 15 en 1976, als Carlins, Centre Cívic Selves i Carner, i altres.
Es creava l’Ajedrez Cultural Navàs en 1945 que es reorganitzaria de nou en 1964, situat al bar Sport i presidit per Marcel·lí Pujals i Vilà amb Francesc Estruch i Palà.
Molt abans, en 1927 s’havia iniciat un campionat per equips a nivell regional, i en 1945 el C. E. Manresa s’hi inscrivia per primera vegada, però no arribaria a jugar degut a la precària situació econòmica, que no li permetia el poder obtenir el material necessari per a poder jugar.
Però en la temporada 1946-1947 era efectiva la seva participació amb un èxit total, ja que es proclamà Campió de Catalunya. En la fotografia alguns dels integrants d’aquell equip, que aconseguí l’ascens a primera categoria.
6* D’esquerra a dreta germans Creus, Estany, Comellas, Costa, Ricarte i Vilarnau. Agenollats Valls i Claret. Falten: Garriga, Pallàs, Vives i Ferrer.
El caire professional que tindrien alguns escaquistes, faria que equips com el Manresa, desapareixerien de la primera línia, davant de la força dels equips barcelonins, això comportaria uns anys de descensos i ascensos continuats.
Neix el nostre club – 1948
Era l’any 1948, i en una tertúlia habitual en el Cafè La Cerveseria a la Muralla del Carme, un grup de gent sortia del club d’Escacs Manresa, i formava la Penya d’Escacs Catalonia, que en 1951 canviaria per l’actual de l’Escacs Catalonia Club, el seu primer president fou Miquel Xivillé i Baucells, i el seu soci número 1, en Gregorio Lavilla Gil, considerat el millor jugador de La Penya. L’acte de la inauguració oficial es va celebrar el 28 de novembre de 1948, amb una sessió de simultànies a càrrec d’un jove campió de Catalunya, era Romà Bordell, i va ser a La Cerveseria, el local que acolliria al nostre club en els seus primers anys d’existència.
El president Miquel Xivillé i Baucells, ho seria del 1948 al 1954, sent els directius des de l’inici fins l’any 1952: Felipó, Prat, Vilà, Gonfaus, Llusà, Juncadella, Pérez i Mitjana, i a partir del 1952 fins el 1954: Tort, Lavilla, Gonfaus, Vilà, Botifoll, Fernández, Pérez i Prat.
El C. E. Manresa, organitzava el I Campionat de Manresa i comarca per equips, segurament el 1950, ja que la data no és coneguda, i se’n té constància de 14 edicions. Fruit d’això, i d’una campanya de divulgació per la nostra comarca a base de conferències i simultànies a càrrec dels seus jugadors, en la segona meitat de la dècada dels 50, apareixen nuclis escaquístics en diverses poblacions del nostre entorn, Santpedor, Súria, Sant Vicenç de Castellet, Moià, Olesa, Calaf, Avinyó, Balsareny, Gironella i Navàs. Més tard vindria Sant Joan de Vilatorrada, Artés i Sallent.
Al club encara es guarden com un tresor els documents originals, del carnet de president entregat per la Federació, i les fitxes federatives d’alguns dels primers jugadors.
En 1951 la Federació Catalana d’Escacs va crear la Divisió d’Honor amb 6 equips, i el Manresa seria un d’ells, desprès dels tornejos de classificació entre els equips de primera categoria.
En 1953 l’Escacs Catalonia Club queda campió de la tercera categoria i ha de disputar la final amb l’Ulldecona de Tarragona.
El 30 d’agost de 1953, es juga un matx entre el Calaf i nosaltres, que guanyem per 7 a 3.
El 29 de novembre de 1953, el C. E. Manresa celebrà les seves noces de plata, sent el seu president Jaume Blanch Trullas. Es jugava en aquesta ocasió un matx entre l’Escacs Catalonia Club, C. Escacs Barcelona, C. Escacs Espanyol de Barcelona, C. Escacs Ruy Lopez i C. Escacs Terrassa. Després de sis hores i mitja de competició, ells en resultarien guanyadors.
Primer document oficial del club, amb el membret del seu nom original Penya Escacs Catalonia.
El 23 de març de 1953 amb el propòsit d’oficialitzar la seva situació, el club, d’acord amb els estatuts acabats de crear, convocà una assemblea mitjançant la qual, els assistents per votació escollien els membres de la nova junta. L’escrutini dels vots emesos, quedà palès en el document que es pot veure, i que és el primer document oficial del club. Les persones escollides es distribuirien els càrrecs, recaient en Miquel Xivillé el de president. Així es creava la primera junta oficial del club, però aquest acte no tindria validesa, ja que en el mes d’abril s’envià a Governació l’acta amb la composició de la junta, per tal que fóra aprovat pel governador. La resposta va ser que els estatuts no estaven aprovats per ells. La junta havia de dimitir, nomenar-se una comissió, que amb permís de Governació i les seves autoritats, convocarien una nova assemblea que serviria per elegir la nova junta directiva i constituir oficialment el club, això succeïa el desembre de 1953.
El 9 de gener de 1954 a les 22 hores va ser un dia important en la història del club. Donant compliment a les instruccions rebudes de Governació, mitjançant una votació, els socis en assemblea van decidir la nova junta del Club, que quedà constituïda amb Antoni Botifoll de president i Jordi Tort de sots-president. Prèviament a la designació de la junta, Miquel Xivillé havia exposat el seu agraïment al suport rebut, però s’excusava d’acceptar el càrrec de president. Així quedà palès en una carta que va fer amb l’11 de gener, dirigida a Lluís Vilà. Resultat de la votació.
El 18 de gener de 1954 el president, envià al Governador, l’acta de constitució de la nova junta. També es comunicà a la Federació Catalana d’Escacs.
Aquesta és la carta de presentació que va fer com a nou president, i la carta de presentació de la composició de la nova junta (la primera oficial amb estatuts). Amb aquests dos escrits es donava a conèixer a tota l’afició manresana.
Antoni Botifoll i Gamisans, era el segon president, i ho seria des de 1954 fins al 1958, sent els membres de la seva junta fins el 1956: Tort, A. Gonfaus, Vilà, Lavilla, Fernández i Canal, i del 1956 fins el 1958: Tort, A. Gonfaus, Vilà, Mitjana, Lladó i Fernández.
Durant aquells anys, el control de les activitats era gran, i el nostre club també ho va haver de suportar. Ho demostren aquests dos escrits de l’alcalde de l’època Juan Prat Pons, que com tots els d’aquell temps, eren posats a dit, i que fou cessat en 1958 a rel d’un cas de corrupció relacionat amb l’especulació del sol en el que estaven implicats dos dels seus tinents d’alcalde. En aquest document de l’11 de febrer de 1954, adverteix de la obligatorietat de demanar permís per qualsevol acte que el club vulgui celebrar.
El 15 de maig de 1954, l’alcalde autoritzava amb aquest document, una sol·licitud del club per celebrar una entrega de premis.
En aquesta temporada 1954-55 el club jugava el Campionat de Catalunya per equips, i aquest era el calendari d’enfrontaments, fet amb màquina d’escriure, i alguna anotació amb llapis.
Amb Antoni Botifoll i Gamisans de president, en 1954 el club, organitzà el primer Campionat Escolar, i a l’any següent el primer Campionat individual de Manresa i comarca amb un gran èxit, però una persona era l’ànima de la junta, el senyor Manuel Fernández i López.
En 1956 per primera vegada es va jugar un Torneig escolar per categories amb benjamins, alevins, infantils i juvenils.
En aquest any es celebrà un encontre a 25 taulers a doble volta a Manresa i Súria, entre el Catalonia i una selecció comarcal. Fou un èxit esportiu i triomf del Catalonia per 31,5 a 18,5 punts, i com a fet important cal remarcar la concessió de la Medalla del Mèrit Esportiu de la ciutat al president Antoni Botifoll.
Poc temps després, la mort sobtada del president, comportaria al Catalonia temps molt difícils que durarien uns quants anys. Tampoc el C. E. Manresa passaria per un bon moment, i els dos clubs deixaven la pràctica formativa en aquells anys. Participaven solament en els Campionats de Catalunya per equips, on els dos alternaven èxits i fracassos.
L’1 de juliol de 1958 es va jugar una partida vivent a Manresa, no se’n tenen més referències però per la forma rodona de l’indret, podria ser a la plaça de braus que existia al costat de la plaça 11 de setembre actual, on ara hi ha un pàrquing.
Vindrien temps de molts canvis i el període amb més moviment de presidents, així era que del 1958 al 1960 Miquel Xivillé Baucells, tornaria a ser president. Del 1960 al 1961 ho seria Josep Grifoll Bartomeu. Del 1961 al 1963, Joan Ramon Moré. En aquests dos darrers períodes és de ressaltar la dedicació al club de Joan Corominas Reig. I tancant el cicle de canvis, del 1963 al 1965 la presidència era portada per Joan Lladó Tarrés.
En l’aspecte esportiu, l’equip havia pujat a categoria preferent en la temporada 1962-1963.
7* Entrega de premis en 1965. Lluís Bohigas rep el premi de campió juvenil de Manresa, de mans del president Joan Lladó, qui llegeix al fons, el secretari Francesc Martínez, i assegut el regidor d’esports de l’Ajuntament.
8* Lluís Bohigas rep el premi amb Ramon Piñero i esposa al centre.
9* Alguns dels joves incorporats al club. De cara, Francesc Garriga a l’esquerra i Lluís Bohigas a la dreta. A tots dos els esperava un futur llarg al club.
A rel d’un intent fallit de fusió del Manresa i el Catalonia, sorgeix un moviment renovador en el Catalonia i en 1965, amb Ramon Piñero Rovira de president, i una junta directiva jove i dinàmica es forma un segon equip que dóna entrada a nous jugadors.
Fruit d’aquesta empenta, es posà en circulació un butlletí informatiu, promogut pel que fóra secretari del club, el jove i actiu jugador Francisco Martínez Rius. El butlletí era una publicació en paper i bimestral que portava les notícies del club, també notícies internacionals, opinions, entrevistes, partides, etc. En aquest inici de 1965 es remarcable l’empenta de Francisco Martínez Rius treballant per a la implicació dels jugadors al primer equip, i d’Antonio Ferrer Rubiralta promovent l’amistat amb el nostre club rival a la ciutat, i també, tota la directiva que organitzà un Campionat Social, per tal que durant tot l’any hi hagués activitat al club. En les fotografies es poden veure alguns dels joves que es van incorporar al club.
En aquest període es jugaria un matx entre 4 equips, Vic, Igualada, Manresa i Catalonia. També, durant 8 setmanes, el IV Campionat de Manresa i comarca, organitzat amb el Club d’Escacs Calaf, i el IV Campionat Juvenil de Catalunya.
El club formava un tercer equip i apostava fort per la promoció dels joves. Incorporava al club Olaf Ulvestad d’Estats Units, i creava el 1r Torneig Curset Catalonia.
Entre 1965 i 1966 entra una nova fornada de joves, alguns amb molta projecció, entre ells, Martínez, Casamitjana i Tomasa. Llanes va començar provinent del CE Tortosa. I en 1966 entra com a vocal Francesc Espinalt i Tuà, persona que en el futur tindria un paper molt important al club.
Amb ocasió de l’entrega de premis, acompanyada d’un sopar, la concurrència era alta. Aquestes dues fotografies són del 1966 al restaurant Lice de Manresa.
10* 1966 – D’esquerra a dreta i comptant, Josep Tebar (3), Ramon Canal (5), Ramon Piñero (8), Eduard Bohigas pare (9), Lluís Bohigas (10) fill, i Tomasa és el primer de la dreta.
Arturo Pomar visitava Manresa per disputar unes simultànies, això era motiu de trobada entre els clubs de Manresa, deixant constància d’una bona harmonia entre les dues entitats, va ser el 21 de Febrer de 1967, amb ocasió de la Festa de la Llum, i va jugar 20 partides (+15, =4, -1).
Abril de 1967, Francesc Espinalt i Tuà és escollit president. El seu equip de junta, Maurici Cots Trullas, Enrique Soto Mendez, Josep Vidal Guarro, Salvador Armengol Navarro, Fermí Porta Roca, Francesc Garriga Biosca, Lluís Bohigas Santasusagna, Tomas, V. M. Parera i Tomasa. Hi hauria alguns canvis a partir del 1969, quan el club tenia 128 socis.
Un fet luctuós es produïa amb la mort de Joan Felipó, soci núm. 2 i fundador del Catalonia.
El setembre de 1967 es celebrà el V Campionat individual de Manresa i Comarca individual, i el VIII Campionat Comarcal de Manresa per equips. Es poden veure dues fotos del moment, una en el sopar i l’altra en l’entrega dels trofeus.
11* 1967. D’esquerra a dreta, Maurici Cots, Francesc Espinalt i Sra., Sra. de Ramon Piñero, Francesc Martínez (secretari), Ramon Piñero (president), regidor d’esports i Eduard Bohigas.
Els manresans Antoni Creus i Lluís Bohigas van destacar pel seu bon joc. Creus era el primer jugador local que obtenia el títol de preferent. Bohigas guanyà el Campionat de Catalunya de segona categoria, a l’edat de 16 anys, en la XIV Festa provincial dels Escacs de 1967 a Vic. Finalitzà el campionat imbatut amb el 90% dels punts en joc, guanyà les 7 primeres, taules la 8a i 9a, i victòria en la darrera, pujant així a primera categoria. Dues fotografies de l’esdeveniment, en la primera veiem el grup, i en la segona Bohigas rep el premi de mans del president de la Federació, a qui substituiria en el càrrec uns anys més tard.
12* Vic 1967. D’esquerra a dreta, Francesc Espinalt, Ramon Canal, Francesc Garriga, Lluís Bohigas, Digna Santasusana i Eduard Bohigas (pares del Lluís).
13* Vic 1967. Joan Segura, entrega el premi de campió a Lluís Bohigas, ell seria el president de la Federació del 1978 al 1987 i Lluís Bohigas el substituïa del 1987 al 1991.
A Berga el club d’escacs organitzava el Torneig Internacional Obert d’Escacs de Berga, sent el primer club de Catalunya que organitzà un torneig obert. Consta que es va iniciar el 1951, però no en tenim més dades. Les fotos adjuntes, són dels participants en el 1967. Ampliant la fotografia, es podrà veure entre altres, Medina (MI), Pepita Ferrer, Segura, Joan Bautista, Bohigas, Olivares, Ridameya i Lavilla. En l’altra fotografia, el grup de participants de Manresa, d’esquerra a dreta, Farré, Comellas, A. Creus, Olivares, Creus (fill), Lavilla, Bohigas i Pericé.
En 1968 la ciutat i el club passen per un bon moment al celebrar-se la XV Festa provincial dels escacs. El club amb Francesc Espinalt i Tuà de president va acceptar la invitació que la Federació Catalana d’Escacs va fer a Manresa, i amb el recolzament d’algunes entitats de la ciutat, i especialment de Climent Roca Llobet, tinent d’alcalde i conseller d’esports de Manresa, es va dur a terme aquesta celebració amb un notable èxit reconegut per tothom, amb 439 assistents a l’àpat.
Butlletí de la XV Festa Provincial dels Escacs. En el butlletí hi ha un petit resum de les Festes Provincials anteriors.
En 1969 el club feia el VIII Campionat Juvenil de Manresa, amb 27 joves escaquistes. També el VI Campionat individual de Manresa i comarca, on Ferran Debant era campió juvenil de Manresa i Jaume Espinalt campió infantil. En el Campionat Juvenil de Catalunya, Salvador Armengol era segon, el que significava una gesta important, ja que la competència era gran, amb partides de 7 i 8 hores diàries.
En 1969 el Catalonia organitzà, amb col·laboració amb el Club d’Escacs Santpedor, la I Festa Comarcal d’Escacs, els dies 24 d’agost i 7 de setembre, acte en que van assistir a la clausura en Lluís Sala Coll alcalde de Santpedor, Climent Roca Llobet tinent d’alcalde de Manresa, Joaquim Muntaner Puig i Joan Duran Bonet, president i vicepresident respectivament, de la Federació Catalana d’Escacs, i altres personalitats. L’àpat aplegà més de 100 persones, i la Festa va tenir un gran reconeixement, amb 55 jugadors i la col·laboració de la Comarca, en els anys següents. Sant Vicenç de Castellet, Calaf, Súria, Sallent, Navàs, Sant Joan de Vilatorrada i Pont de Vilomara, serien algunes de les seus, que competien amb Manresa enfrontant-se a doble volta.
Butlletí de la I Festa Comarcal. En el butlletí es poden veure totes les activitats que es van dur a terme.
En la temporada 1969-1970, el primer equip era campió de Primera Categoria. Va ser un èxit important, amb una actuació impecable, i una mostra de la duresa de la competició era que es jugaven 11 rondes. Al final empat amb el Sant Josep de Badalona, i en el desempat, un nou enfrontament que va durar sis hores. En la fotografia alguns components de l’equip.
14* D’esquerra a dreta, drets, Vila Sala, Gonfaus, Martínez Rius, Bohigas, Garriga, Cots, Armengol i Parera. Asseguts, Gómez, Piñero, Espinalt, Lavilla i Tébar.
Per la Festa de la Llum de 1970, es va celebrar un enfrontament amistós amb el GEVA (Grup d’Escacs de la Vall d’Andorra), tornant la visita que l’any anterior el club va fer jugant a casa d’ells. Va ser molt competit, encara que el resultat no ho sembli. Es va guanyar per 6,5 a 3,5.
En aquest mateix any, en Salvador Armengol, gràcies a ser sots campió juvenil de Catalunya, podia accedir a les semifinals a Gandia, acabà segon del seu grup, i passava a la final del X Campionat d’Espanya Juvenil. Del 17 al 30 de juliol a la localitat valenciana de Carcaixent (llavors Carcagente), amb els 14 millors participants del moment, quedava en 7a posició, després de demostrar la seva categoria, i on va acusar la duresa d’una prova en que no hi estava acostumat. Una partida diària durant 13 dies. Molt remarcable fóra el segon lloc del berguedà Antoni Pericé, a només mig punt del guanyador.
La II Festa Comarcal continuava creixent i es va jugar a Manresa i Navàs. Aquest retall de premsa ens detalla com es va viure.
Els dos clubs manresans creixien, i el Club d’Escacs Manresa formava el seu equip B, i l’Escacs Catalonia Club el C.
Un altre esdeveniment important fou el 30 d’agost de 1970, amb la concessió de la Medalla del Mèrit Esportiu de la Ciutat al senyor Gregorio Lavilla, era un reconeixement a trenta anys de dedicació als escacs.
Encara en 1970, del 17 al 24 d’octubre, a Sabadell es celebraven els I Jocs esportius provincials. Competien 56 escolars de menys de 16 anys, de 14 comarques. Era la primera vegada, i la participació i organització van estar a una gran alçada. La sorpresa la donava en Ferran Debant, proclamant-se campió sense perdre cap partida.
El 26 de juny de 1971, es celebrava una assemblea de socis per escollir nova Junta, i eren escollits per unanimitat, Francesc Espinalt Tuà (president), Ramon Piñero Rovira (sots-president), Ferran Gràcia Vergara (secretari), Maurici Cots Trullàs (tresorer), Lluís Bohigas Santasusagna, Vicenç M. Parera Noet, Joan Salvador Rafat Selga i Francisco Martínez Rius (vocals), Salvador Armengol Navarro (delegat esportiu) i Jordi Tomàs Cabot (director del butlletí).
Era el dia 30 d’agost de 1971, i al Casino es van jugar unes simultànies a càrrec d’Elisabeta Polihroniade, MI i Campiona de Romania. En la foto jugant amb Francesc Garriga.
16* Simultànies a càrrec de la MI romanesa, Elisabeta Polihroniade, en el precís moment que demanava taules a Francesc Garriga.
Per segona vegada es jugava un torneig escolar, que havia tingut inici el 1956, organitzat pels dos clubs de Manresa, era l’inici d’uns Campionats que s’organitzarien també els dos anys següents, amb una participació creixent cada any.
Ja feia una anys que era molt habitual instituir el títol de Pubilla del Club, així Francisca Soto Fenoy era la pubilla de l’ECC el 1968, i Maria Neus Armengol Navarro el 1969, però va ser en aquest 1971 que es van incorporar al club les primeres sòcies femenines. En aquesta línia, formà part del club a principi d’any, Virginia Borjas Reyes. Un altre fet important era l’entrada al club del Mestre nord-americà, Olav Ulvestad, provinent del C.E.Manresa, i que significaria pels equips del club, un impuls tan en ensenyament com esportivament.
En aquest 1971 els joves del club feien molt bon paper en cada torneig que participaven, així en el VII Campionat individual de Manresa i Comarca, guanyava Francesc Garriga Biosca. I el màxim favorit que era Ferran Debant, quedava primer en el IX Campionat Juvenil de Manresa i comarca.
Es reorganitzava el Campionat de Catalunya per equips, agrupant els equips per proximitat geogràfica, els mesos d’octubre, novembre, desembre i gener.
Es jugava la III Festa Comarcal dels Escacs amb la col·laboració del Club d’Escacs Súria, i la magnitud de l’esdeveniment, queda palesa en la fotografia.
En 1972, el C.E.M. i l’ECC organitzen conjuntament els Campionats Escolars de Manresa i Comarca, amb la participació màxima que es recorda de 168 jugadors (juvenils, infantils, alevins i benjamins).
El 21 de juny, amb motiu de la Festa Major de Sant Vicenç de Castellet, repetint la mateixa participació de l’any passat, es jugava un triangular entre el Sant Vicenç, Súria i Catalonia. En aquesta ocasió el Catalonia guanyava davant la forta oposició del Súria. El resultat era: Catalonia 4,5, Súria 3 i Sant Vicenç 1,5.
Els dies 17 i 24 de setembre, es jugava la IV Festa Comarcal dels Escacs a Manresa i Sant Vicenç, on es jugaren les partides corresponents. En el resultat global, la comarca s’imposaria per 28 punts a 22. La Festa acabava amb un àpat en el que a banda dels representants dels clubs organitzadors, hi assistien algunes autoritats municipals.
S’acostava l’any 1973 en el que el Catalonia celebraria els seus primers 25 anys, i es volia organitzar diferents activitats en el llarg de l’any. Els actes serien varis, i en Jordi Puig, organitzador de varis tornejos internacionals, oferia la possibilitat de portar a Manresa, ni més ni menys que tres dels millors jugadors mundials que jugaven a Palma de Mallorca un torneig internacional el desembre de 1972, els russos Victor Korchnoi, Lev Polugaiewski i Yuri Averbaj. L’acte era de primera línia, i el cost alt per un club modest com el nostre, però el treball intens de les persones que el regien, permetia cobrir les despeses mitjançant el suport de l’Ajuntament, la Diputació provincial de Barcelona, la Cambra de Comerç, entitats bancàries i vàries empreses.
Així, el 19 de desembre de 1972, a les 21 hores, en realitat es presentarien una hora més tard, al Casino es donaven cita en un dels actes més importants de la història del club. Una breu introducció de Francesc Espinalt, el president, una presentació a càrrec de Jordi Puig, i s’iniciava una gran sessió de simultànies a càrrec dels 3 Grans Mestres soviètics. Els esperaven 87 jugadors situats davant dels taulers amb les seves peces, i formant 3 rectangles que passant per dins de cada un, els tres jugadors es van repartir. Al principi jugaven d’una forma molt ràpida cada jugada, però poc a poc van anar alentint el seu joc, posant els colzes davant de cada tauler i pensant lleugerament la seva jugada. Omplien la sala, unes 300 persones.
Els resultats quedaven per la història del club, amb significat especial per aquells que varen aconseguir puntuar, així, Victor Korchnoi jugà 29 partides, 22 guanyades, 3 taules (Tomasa del Santpedor; Gros del Berga i Sala del Calaf), i 4 de perdudes (Bautista, Bohigas i Corominas del Catalonia; i Josep Creus del Manresa), Lev Polugaiewski en jugà 30, 28 guanyades, 1 taules (Estruch del Manresa), i 1 perduda (Ribalta del Calaf), i finalment, Yuri Averbaj en jugà 28, 25 guanyades i 3 taules (Garriga Biosca, Garriga Puig i Sastre del Catalonia).
17* 1972 – Simultànies al Casino. En la foto de dalt, Francesc Garriga a punt de fer la seva jugada, acabaria amb taules contra Averbaj.
A mesura que les partides acabaven, anaven signant un llibre, escrit pel propi Avervaj, que fou regalat a tots als participants. Amb l’ajut de Balaguer com a traductor, Avervaj, que era president de la Federació Rusa, va respondre a un seguit de preguntes.
L’acte acabava prop de les dues de la nit, després, un sopar tot comentant l’actualitat escaquística del moment. En aquells dies Fischer havia guanyat a Spassky el títol mundial. Els assistents eren per part del club, Espinalt, Rafat, Martínez i Llanes, Balaguer com a imprescindible traductor, i Puig com a representant dels tres GM soviètics.
La comarca creixia amb el naixement del Club d’Escacs Avinyò, creat pel que era soci del nostre club, Ramon Capelles.
Dins dels actes del 25è aniversari del club, el 25 de febrer de 1973 organitzava un encontre entre clubs que va acabar per aquest ordre: Club Escacs Girona, Escacs Catalonia Club, Club Escacs Tarragona i el Club Escacs Lleida.
En 1973 el club organitzà el I Open Internacional Ciutat de Manresa, era un torneig de qualitat, en un moment en que se’n feien pocs, i que cada any atreia jugadors de primera línia. Es jugava a ronda diària i aquí jugaven els campions de molts països, era el premi a l’esforç que comportava la seva organització. La història d’aquest torneig, es pot veure ja que també està publicada pel club.
Enmig dels actes esportius d’aquest 1973 per celebrar els 25 anys d’història del club, el 17 de juny, s’oficialitzava una nova junta, on fora reelegit Francesc Espinalt Tuà (president), Ramon Piñero Rovira (sots-president), Maurici Cots Trullàs (tresorer), Ferran Gràcia Vergara (secretari), Ginés Vilardell Gasull (sots-secretari), Juan Salvador Rafat Selga, Francisco Martínez-Rius i Santiago Capell Guix (vocals), Francesc Llanes Ferrer (delegat esportiu) i Jordi Tomàs Cabot (director del butlletí).
El dia 7 de juliol es celebrava la Festa Anyal amb repartiment de premis, i amb la presència de Ricard Puig conseller de l’Ajuntament. El fet emotiu era la designació de Salvador Armengol com a Soci d’Honor de l’ECC. Un fet curiós, es va produir en aquest acte, i és que s’ha parlat molt de la rivalitat entre el Manresa i el Catalonia, que en diferents fases va ser més intensa que d’altres, però aquí, el que va succeir explica com era la situació en aquell moment, i és que el Catalonia va publicar aquest acte amb molta antelació, i en el que s’havia de fer l’entrega del premi de campió de Manresa a Josep Creus del C.E. Manresa. En aquest context el C.E. Manresa va decidir celebrar l’entrega de premis de l’any anterior (1972), el mateix dia i hora, i que curiosament, el premiat seria en Francesc (Paco) Llanes del Catalonia. Tot això va provocar el moviment dels premiats amunt i avall, innecessari, absurd i improcedent.
Esportivament el club estava en creixement, obtenia un excel·lent resultat dels seus tres equips en el XXXI Campionat de Catalunya per equips. El seu primer equip pujava a Preferent, després de quedar en segona posició de la Primera Categoria. El segon equip també aconseguia el segon lloc, que, en aquest cas, no li permetia l’ascens. I finalment el tercer obtenia una meritable 4a posició.
Era el 1974, i en la línia de grans fites històriques que el Catalonia havia programat, una vegada més un gran acte es va celebrar a Manresa, amb la presència dels dos GM russos Yuri Avervaj i Tigran Petrosian (Campió del món en 1963), era el dia 22 de febrer de 1974. Novament Jordi Puig era qui ho va fer possible. Petrosian, va iniciar l’acte contestant algunes preguntes, en un procés complicat, ja que del rus es traduïen a l’anglès per Avervaj, i de l’anglès al català per Puig, que responia a l’entrevistador (Eugeni), i les preguntes feien el recorregut a la inversa. Després, una sessió de simultànies, que a banda dels jugadors de Manresa, va acollir els d’altres localitats, així consten jugadors d’Artés, Sallent, Sant Joan de Vilatorrada, Santpedor, Navàs, Pont de Vilomara, Sant Vicenç de Castellet, Cardona, Callús, Súria i Navarcles, però també assistien gent de Lleida, Olot, Vilanova i la Geltrú i Barcelona. De 33 taulers, Petrosian en vèncer en 32, fent taules amb un jugador d’Olot. Per la seva banda, Avervaj de 30 partides només va cedir unes taules amb el Dr. Cots. Els participants, per poder jugar, havien de pagar la taxa de contrincant, però comenten algunes veus, que hi ha qui va participar de franc. En el context de l’època, era imprescindible comptar amb el suport econòmic d’administracions, entitats i empreses, en aquest cas, la Caixa d’Estalvis de Manresa, l’Editorial Aguilera de Madrid i els Establiments Lice de Manresa eren qui ho feien possible.
Petrosian i Averbaj van escriure unes dedicatòries en el llibre de visites, el 22-2-1974, i una dedicatòria final de Jordi Puig. Ho podeu veure aquí, i les seves traduccions són aquestes:
He gaudit molt a l’estar fora de casa i conèixer a amics dels escacs tan entusiastes. Us desitjo tot el millor a cada un dels participants.
Tigran Petrosian
Feliç per visitar Manresa per segona vegada i estic segur que tornarem a veure a la seva gent una vegada més. Salutacions cordials.
Yuri Avervaj
El dia 6 d’abril a la Biblioteca popular de Manresa (actual Institut Lluís de Peguera), el Catalonia portava un conferenciant de luxe a nivell espanyol, era el GM Arturo Pomar, el tema de la conferència “El Ajedrez Romantico“, i era ajudat per Eduardo Pérez. A l’acabar l’acte, es van jugar unes simultànies ràpides ja que eren 9 partides, els rivals eren De la Cruz (2 germans), Porras, Olivares, Álvarez, Vilardell, Gràcia, Capell, Hernández i Casamitjana, que va ser l’únic que va aconseguir puntuar amb unes taules. Era la segona vegada que venia a Manresa.
Paral·lelament a l’organització de l’Open, es va organitzar el I Open Internacional Juvenil, que acollia a tots els jugadors que no tenien la qualificació de preferents, primeres, segones i terceres.
El club ja tenia més d’un quart de segle de vida, amb els seus èxits i fracassos. Cal esmentar en aquest aspecte, l’èxit en el terreny esportiu, ja que l’entrada i sortida de socis era alta i s’havien aconseguit formar 4 equips, els actes organitzats eren de gran ressò i impacte. En el terreny de la comunicació entre socis, existia un butlletí en paper, que es publicava bimensual, però en aquell moment tenia dos problemes importants, la manca de col·laboració en la seva confecció i l’econòmic, això comportà que la seva publicació ja no seria puntual. I l’aspecte més qüestionat per part de tots, era que en tots aquests anys no s’havia pogut aconseguir un local propi. El local social era a La Cerveseria, a l’avinguda del Caudillo 9, actualment la Muralla del Carme, i no podia acollir les activitats que el club duia a terme. Era el tema de debat que estava en l’ordre del dia en les assemblees.
En 1975 el club organitzava el Campionat Individual de Manresa i Comarca, i el 1976 s’iniciava de la forma més satisfactòria possible, ja que disposàvem d’un local propi al Casino. El dia 10 de març, l’espai que sempre havíem ocupat per actes puntuals, seria on començava la nostra activitat del dia a dia.
El nou local, prometia un creixement del club, i en aquest context, es torna a produir un esdeveniment de primer nivell, amb la presència del campió del món Anatoliy Karpov que en aquell moment tenia 25 anys. Era el dia 30 de maig, el Sr. Juanola, presentava l’acte, l’alcalde Ramon Roqueta dedicava unes paraules d’elogi a la importància de l’esdeveniment, i el Sr. Jordi Puig, una vegada més, qui feia realitat la cita. En l’aspecte esportiu, es jugaren unes simultànies, en total 25 que s’allargarien fins les 3 hores i mitja de joc, la darrera de Francesc Llanes, que acaba amb un assegut davant de l’altre, envoltats d’una multitud de gent, com es pot veure en la foto. Pel que fa als resultats, 18 varen ser guanyades per Karpov, 6 foren taules (Sala, Batlle, Sánchez, Naval, Martínez Garcia i Garcia Martin) i finalment, l’Estanislau Herraiz va ser l’únic que el va guanyar, amb alguna sort com va reconèixer el propi guanyador, a l’aprofitar un fals moviment del campió. Es confirmava que Karpov no era un especialista en simultànies. Per acabar, peticions d’autògrafs i signatura al llibre del club.
Aquí es pot veure la dedicatòria que Karpov va fer al signar el llibre del club, el dia 30 de maig de 1976. La traducció és aquesta:
Us felicito per la vostra inauguració! Desitjo que en el vostre nou club creixin molts jugadors d’escacs.
Anatoli Karpov
El local social del Casino, era immillorable, però el seu futur era incert, ja que els seus propietaris, tenien la intenció d’enderrocar-lo i construir habitatges en el seu lloc, però una forta oposició de la ciutadania i entitats de la ciutat, ho aturaven. Les entitats que tenien presència al Casino, a banda del nostre club, eren el Club Billar Manresa i la societat recreativa Casino de Manresa, i sobre ells queia l’advertiment que en 6 mesos, havien d’abandonar el Casino. Hi ha qui comenta, que sense la presència d’aquestes 3 entitats, el Casino hauria estat enderrocat, i possiblement, no els falti raó.
15* Components del club. Segurament el 1975 o 1976, es desconeix amb exactitud. D’esquerra a dreta per baix, Pere Ribera, Ferran Debant, Maurici Cots i Enric Soto. 2a fila, Lluís Bohigas al mig. 3a fila, Salvador Armengol, Ferran Gràcia i Francesc Espinalt. A dalt, Paco Llanes.
El dia 20 d’octubre de 1976 sortia publicat aquest article de premsa que explica bona part del problema que afectava al Casino.
Es jugava el I Campionat Obert de Manresa, era una prova individual en que hi participaven tots els jugadors de la comarca, però no consta qui la va organitzar.
Per part de l’Ajuntament de Manresa per mitjà del seu alcalde Ramon Roqueta, s’entregava la Medalla de la Ciutat al mèrit esportiu al president Francesc Espinalt Tuà, en reconeixement a la tasca portada a terme.
En 1979 varis jugadors del club participaven en el Campionat de Catalunya individual, i van ser 12 en total, sent els més destacats, en el grup 1r en semifinals, Llanes que va ser 4t i mantenia la categoria. A preferent, Tébar que jugava com a convidat, amb 5,5 punts obtenia la màxima categoria. A primera, el jove Freixes, també convidat, amb una brillant actuació, aconseguia 7,5 punts, pujant dues categories i arribant a preferent, i a tercera, Jordi Fernández feia 7 punts aconseguint l’ascens.
També en 1979 en el social del club, Joaquim Torrescasana, amb 6,5 punts de 7 rondes quedava primer.
Un fet remarcable d’aquest període, va ser la fornada de joves que es van formar al club. Alguns continuen encara actius en el club, altres van formar clubs de la comarca, i d’alguns no se’n sap res més. Entre ells Juli Pérez, Basili Giménez, Miguel Herreros, Josep Freixes, Ildefons Hernández, Javi Lao, Jordi Cots, Joan Mellado, Pere Palà, Joan Carles Sampera, Francesc M. Delis, García, Oller, i un grup que després van formar el C. E. Sant Joan, Trujillo, Güell, Moyano i Mendez.
El 3 de juny de 1979 l’Escacs Catalonia Club organitzava un gran esdeveniment amb 100 partides de simultànies al passeig, era la I Festa escolar dels escacs, participarien 100 nens i qui les jugava enfront d’ells: Llanes, Armengol, Ribera, Botifoll, Freixas i Gràcia. Es poden veure dues fotografies de l’aspecte que oferia l’esdeveniment al passeig. Aquest acte es repetiria el 28 de setembre de 1980.
En 1980, en ple procés de transició a la democràcia, el club estava interessat en adaptar els estatuts als nous temps, i feia les primeres passes. La Federació Catalana d’Escacs també ho feia en els seus propis estatuts.
En aquest any el club tindria el primer infantil campió de Catalunya, Francisco Diego García.
L’activitat del club traspassava fronteres, i per Setmana Santa una representació del club visitava Portugal. Convidats pel Club Do San Antonio Dos Cavaleiros de Lourdes, localitat veïna a Lisboa. El motiu va ser la celebració de l’11è aniversari de la fundació del club, i la bona amistad amb el directiu del club i amic Carlos Almeida Monteiro. Es jugà un matx amb el San Antonio i es guanyà per 2 a 5, sense perdre cap partida. També es jugà un torneig de ràpides amb els millors equips de Portugal: Sporting, Benfica, Técnic, San Antonio i altres, sent el resultat discret, els sisens de 12 equips. En l’aspecte turístic no podíem estar més ben atesos pels nostres amfitrions, els senyors Custodio i Armando, president i secretari del club, que amb totes les atencions possibles ens van acompanyar a Mafra, Sintra, Cascais, Estoril i Lisboa. Formaren l’expedició Espinalt, Tébar, Torrescasana, Cots, Bohigas, Armengol i Llanes.
El 1981 es jugava el I Torneig Comarcal d’Escacs per equips, i els X Campionats Escolars, però el més important d’aquest any, era la consolidació del Torneig de la Catalunya Central, que també va rebre el nom de Torneig Bages-Anoia-Berguedà (B.A.B.). El torneig es va fer en molts formats diferents, i tindria molta continuïtat. En el seu historial hi consten la majoria de jugadors del club a partir d’aquesta data. En aquest any 1981 era el manresà Jordi Magem, un jove que pujava amb un nivell molt alt, i que també guanyaria el Campionat de Catalunya infantil. A l’any següent, ja sent juvenil, quedaria 3r a l’Open Ciutat de Manresa.
Es jugaven els Campionats Oberts de Manresa, i es feia palès el bon nivell dels jugadors més joves del club. En Basili Giménez va quedar primer a la 1a Categoria, obtenint la qualificació de Preferent. A 2a Categoria es produï un empat en el primer lloc, entre Güell i Herreros, beneficiant el desempat al primer. I a 3a Categoria Juli Pérez i Jordi Magem, van quedar 2n i 3r respectivament, ascendint a segona. En aquell moment les categories dels jugadors eren, preferents, primeres, segones i terceres.
I en la competició per equips la situació del club era de creixement com ho demostren aquestes dades: Equip A, Sots-campió de 2a categoria regional; equip B, Sots-campió de 2a categoria provincial i pujà de categoria; equip C, Sots-campió de 3a categoria provincial, i també pujà de categoria; equip D, quedà en 5a posició en el seu grup de classificació a 3a categoria, i equip E en el mateix grup que el D quedà 7è.
En la temporada 1981-1982, el primer equip pujà a la màxima categoria, i es mantenia la temporada següent. El futur estaria ple d’alegries pels ascensos i decepcions pels descensos. Els altres equips del club també alternaven pujades i baixades, i en aquell moment el club tenia 4 equips.
En la fase prèvia del Campionat de Catalunya juvenil, van ocupar les 5 primeres posicions els nostres juvenils, Herreros, Giménez, Magem, Lao i Sampera. Tots ells van passar a la final, on van tenir un paper discret, però d’aprenentatge per futures ocasions.
En el Campionat de Catalunya infantil, Mellado i Cots es classificaven per a la final.
En la fotografia podem veure un moment de l’Open Internacional Ciutat de Manresa en 1982, i en 1983 l’Open continuava la seva trajectòria però ara unint esforços amb el Prat Suburenc de Sitges, el Sant Josep de Badalona i el C.E. Berguedà, per crear el Gran Premi de la Generalitat de Catalunya del Circuït Català d’Escacs Internacional. També una altre imatge amb Salvador Armengol, un habitual de l’Open.
18* Jugant d’esquerra a dreta, baix cap dalt, Luberty (Holanda), Bohigas (Catalonia), Gros (Berga), Moyano (Vulcà), drets al fons, d’esquerra a dreta, Ciocaltea i Espinalt.
La capacitat organitzativa del Catalonia, aquesta vegada el portava a organitzar el XXII Campionat Juvenil de Catalunya, i el XXI Campionat Femení de Catalunya durant la Setmana Santa de 1983, amb un gran èxit de públic, expectació i interès en totes les partides. La victòria indiscutible i guanyada a pols de Jordi Magem, que no defallí mai i amb esperit de lluitador, va demostrar una excel·lent tècnica en el curs de la competició. La seva partida final contra el terrassenc Ubach, va ser una bona mostra d’aquestes virtuds, superant el cansament de 7 hores i mitja de joc i aconseguint el títol de Campió del Campionat de Catalunya juvenil.
En Jordi Magem també guanyaria el Campionat d’Espanya en aquest any. En una línia ascendent molt prometedora, va jugar la final a Pamplona. Com a contrincants més forts, tinguè els seus companys de la Federació catalana, Gil (Congrés), Romero (UGE) i Illescas (La Lira). Guanyà als dos primers i empatà amb el tercer, aconseguint 3 victòries i 3 empats.
En la fotografia podem veure els components de l’equip A. A dalt d’esquerra a dreta, Barrababé, Armengol, Llanes, Lavilla, Espinalt, Freixes i Torrescasana. A baix, Ribera, Botifoll, Magem, Pérez, Herreros i Giménez. No figuren aquí, Bohigas i Sampera.
Per la Festa Major de Manresa el C. E. Manresa organitzava les 24 hores d’Escacs, i en aquest 1983 la parella formada per Magem i Herreros s’enduien el primer lloc amb molta diferència sobre els segons classificats, també del club, Lao i Sampera.
En aquest any va succeir un fet luctuós durant la disputa de l’Open Internacional Ciutat de Manresa, el Gran Mestre Internacional romanès Victor Ciocâltea va morir víctima d’un vessament cerebral. Havia guanyat les 6 primeres partides i tres derrotes consecutives el van separar del primer lloc. La darrera ronda va ser molt especial per la seva absència i per l’estat emocional dels jugadors.
Les visites de Karpov a Catalunya han estat sempre molt freqüents, i el dia 29 d’abril de 1985 va estar a Barcelona, on es celebraren unes partides simultànies amb una selecció catalana. La notícia per part nostra era que en Jordi Magem hi participava. Junt amb ell, Gil i Bofill (UGE), Pujol (Vulcà), Torrecillas (Congrés), Teresa Canela (Barcinona) i Comas (Vic). Només aconseguiren unes taules, Teresa Canela i Pujol. Magem resistí fins a ser el darrer en rendir-se.
En la temporada 1986-1987 el club ja tenia 5 equips i el primer tornà a accedir a Primera, i en la temporada 1988-1989 s’arribà a competir amb 6 equips.
En el torneig B.A.B. de l’any 1988 el guanya Joan Mellado amb 20 anys, i amb una progressió important, també guanyava en aquest mateix any el Campionat de Catalunya juvenil.
Des de l’any 1987 Lluís Bohigas havia assolit el càrrec de president de la Federació Catalana d’Escacs. Durant la seva etapa, el Saló del Tinell de Barcelona va acollir del 29 de març al 21 d’abril de 1989 un torneig internacional que formava part de la Copa del Món de la GMA en el qual van intervenir disset jugadors, tretze dels quals tenien 2.600 punts d’Elo o més, entre ells, Garri Kaspàrov, Boris Spasski i Victor Korchnoi.
Ja feia un temps, que els escacs havien agafat un caire més professional, cada vegada hi havia més jugadors que competien per premis en metàl·lic, o que entraven en un club, a canvi d’alguna remuneració econòmica. Això va fer que clubs més forts de l’entorn barceloní i altres ciutats més grans, agafessin més potencial i que altres com el Catalonia perdessin força amb la sortida de jugadors joves, que lògicament buscaven millors oportunitats.
El 24 de juny de 1990, junt amb la Federació Catalana d’Escacs i l’Ajuntament de Manresa, el club organitzà la XIII Festa Catalana dels Escacs amb un programa ple d’activitats. La Festa es va iniciar l’any 1978 i s’havia dut a terme anualment per tota la geografia de Catalunya i Andorra.
En aquest any Jordi Magem es proclamava campió d’Espanya a la localitat de Linares. Era tot just l’inici, d’un historial ple d’èxits.
19* Jordi Magem Badals guanyava el C. d’Espanya el 1990. Ja havia guanyat el C. de Catalunya juvenil el 1983.
L’any 1991 feia 15 anys que la seu social del club estava al Casino, malgrat els 6 mesos de moratòria donats. El conflicte judicial encara no estava resolt, però la integritat de l’edifici, ara ja no perillava. L’Ajuntament va proposar un canvi de local, i la proposta va ser establir un local definitiu a Casa Caritat, però prèviament feia falta realitzar unes obres per adequar-lo a les entitats que hi anirien. Fins que aquest local no estès a punt, ens traslladaríem al Centre Cívic Selves i Carner provisionalment. L’acord entre Ajuntament i nosaltres estava fet, i restàvem a l’espera que l’Ajuntament ens facilités el canvi, però desconeixíem dues coses en aquell moment, que el canvi encara trigaria dos anys més, i que mai aniríem a Casa Caritat, a la qual se li van donar altres usos.
Per la seva banda, el C. E. Manresa mantenia una bona activitat, on a banda de participar en el Campionat per equips, organitzava el Memorial Joan Vilajosana i el Torneig de Nadal. En 1992 un grup molt reduït de persones provinents del Manresa i alguns jugadors inactius formen el club Serapi Farré al barri del Poble Nou, en homenatge al mossèn que en aquell lloc donava classes d’escacs en 1930, i va fer una bona aportació en aquells temps. El club amb noms prou coneguts per la seva continuïtat posterior, Hernández, Casamitjana, Burniol i Franch, va durar escassament 5 anys i els seus integrants, es van repartir entre el Catalonia, majoritàriament, i el Santpedor.
La capacitat organitzativa i de treball del club no havia minvat, el 18 de desembre de 1992, consta una modificació dels estatuts.
L’any 1993 el Catalonia s’havia de traslladar al Centre Cívic Selves i Carner, acabava una etapa brillant pel club, i en aquell moment, el Casino seria reformat, les sales principals serien destinades a la Biblioteca, i les altres a exposicions d’art.
Era molt important en aquell moment veure com joves valors del club, estaven entre els millors, entre ells Josep M. Baron, que en aquest any 1993 perdia la final del Campionat de Catalunya juvenil, com li va passar el 1991, però estava entre els millors, amb noms importants com Marc Narciso i Manel Granados.
El 15 de maig de 1993, el club organitzava la final dels Jocs Esportius Escolars per equips, i en la temporada que seguia, el primer equip pujà a Divisió d’Honor, la màxima categoria.
En la temporada 1993-1994 el primer equip es mantenia a Divisió d’Honor acabant 5è, i els equips continuaven sent 6.
Era l’any 1996 i per primera vegada l’Open Ciutat de Manresa es jugaria al Museu de la Tècnica. Degut a l’èxit obtingut, el president Francesc Espinalt va ser elegit millor directiu de l’any, conjuntament amb el president del Cerdanyola, i se li va fer el lliurament de la insígnia de plata de la Federació Catalana d’Escacs.
Del 20 al 22 de juny de 1997, el club era convidat a jugar a Andorra un quadrangular, entre l’equip Andorrà, el Mònaco, i un altre que es desconeix. Tampoc es té constància del resultat, en aquest cas el més important era participar.
El 18 de juny de 2000, es celebrà a Sant Esteve Sesrovires la Festa Catalana dels Escacs i el nostre club va estar distingit amb un guardó commemoratiu del 75è aniversari de la FCE.
Un gran esdeveniment es produïa en aquest any 2000, ja que per primera vegada, el club organitzava la final del Campionat d’Espanya, era l’edició número 70, coincidint amb el 28è Open Internacional Ciutat de Manresa, al Museu de la Tècnica, el qual quedava ple a vessar.
El desembre de l’any 2000 va marcar el futur del club ja que l’Ajuntament va cedir un local al passatge dels Dipòsits vells, molt a prop del Museu de la Tècnica. Per primera vegada seria un local no compartit i la concessió era per 15 anys.
En equips es passava dels 6 equips als 5. L’equip A jugava a la Divisió d’Honor, i a finals d’any es faria realitat un canvi de junta, Francesc Espinalt amb més de 33 anys com a president del club, es convertiria amb el president amb més anys de mandat en la història del club, una fita difícilment igualable. Els darrers anys tenia a la junta a Ferran Gràcia, Francesc Garriga, Jesús Martínez, Salvador Armengol, David Adot, Juli Pérez, Ticià Josep Sala i Josep Cuenca.
El dia 16 de desembre de 2000, es constituïa la nova junta directiva de l’Escacs Catalonia Club amb una renovació total. Entrava de president Ferran Gràcia Vergara, formant junta amb Juli Pérez (vicepresident), Josep Basas (tresorer), David Adot (secretari), Salvador Armengol i Pere Ribera (vocals). El club rebia el guardó a la millor entitat esportiva de la ciutat junt amb el Centre d’Esports Manresa.
El diumenge 8 de juliol de 2001 el que va ser president Francesc Espinalt Tuà va rebre la insígnia d’or de la FCE en el transcurs de la Festa Catalana dels Escacs que es va celebrar a l’Hotel Plaza de Barcelona, un reconeixement merescut als anys que havia dedicat al club.
Era l’any 2002 i esportivament el club anava molt bé, amb els seus 6 equips al campionat de Catalunya per equips, i el primer a la Divisió d’Honor. D’altra banda, el seu president, organitzà per primera vegada, un concurs de pintura amb els escacs com a tema principal, una oferta cultural que aportava 28 obres presentades a concurs, que restarien exposades a la biblioteca del Casino, entre juliol i agost. Aquí es pot veure el díptic amb les bases del concurs.
Important també va ser el cicle de conferències dut a terme al Casino de Manresa, i que es pot veure quines van ser en aquest full informatiu que es va fer públic.
També en aquest any, s’instauraven els premis Peó d’or, els quals eren atorgats a persones o entitats, com a premi i reconeixement a la seva trajectòria, activitat o col·laboració amb el club. En aquest primer any, el premi anava destinat a l’anterior president, Francesc Espinalt Tuà.
Molta de la informació que aquí està reflectida, s’ha pogut recollir dels butlletins de l’Open Ciutat de Manresa. Ha estat una gran font d’aportació d’informació, i no sols això, en les salutacions dels presidents, que encara avui es poden llegir, es deixava entreveure la imperiosa necessitat d’ajudes econòmiques, per part de les administracions i empreses o comerços, per poder celebrar l’Open, i aquestes cada vegada costaven més. No per aquest motiu, però el cas és que a l’any 2003 no es va organitzar l’Open Ciutat de Manresa, això provocaria un moviment al club, que portaria a la presidència a Salvador Soler Casacuberta, amb nous ànims i nous reptes. La seva junta estava formada per Francesc Llanes, Joan Carles Sampera, Ignasi Corredor, Joan Carles Vila, Vicente de la Cruz, Francesc Masachs i Jesús Martínez. Va apostar fort per portar els escacs al carrer, i anualment el club tenia presència al Passeig de Pere III, acostant els escacs al gran públic i fent costat a causes solidàries, això succeïa en el 2004.
En aquest any 2004 es va haver de treballar molt intensament per poder tornar a organitzar l’Open, que finalment es va fer del 21 al 28 d’agost. L’any següent es faria al local del club.
20* El club tenia 5 equips en el 2004 i en aquesta fotografia, en primer terme, Francesc Espinalt, al seu costat, Andreu Casamitjana i després, Cristobal Gutierrez.
Dia 19 de maig de 2006 i es formava una nova junta amb Joan Carles Vila Seuba de president, amb ell, David Armengol (vicepresident), Kuno Meyer (tresorer), Xavier Codina (secretari), Ernest Creus i Pere Oliveras (vocals). Més tard s’afegiria Carles Pujol.
El primer esdeveniment a organitzar era una nova edició de l’Open, i sense gaire temps de preparació. Amb el propòsit de salvar la seva continuïtat, es va disputar en format de ràpides a l’Hotel Pere III. La trajectòria d’aquesta etapa del club, estaria lligada a la promoció de joves.
Durant aquesta etapa es va promoure el Torneig Interclubs, que es disputava els mesos d’estiu amb clubs convidats i al Passeig de Pere III, davant del Casino. El format era d’una sola partida per jugador, i cada jugador de l’equip, jugava contra jugadors de diferents equips. El resultat no era tan important, com la bona harmonia que es respirava.
La crisi econòmica esclatava en el 2007, amb les dificultats que això comportava per l’organització de l’Open, malgrat això continuaria amb el format tradicional de ronda diària.
En el 2008, Jordi Magem Badals era el guanyador del Campionat de Catalunya absolut, i obtindria novament el títol 2 anys més tard. Dedicat totalment als escacs, actualment impartia classes als més joves del club, encara que no era jugador. Amb un palmarès important, entre altres tenia el títol de Gran Mestre des de 1994, insígnia de Plata de la FCE en 1989, participació en nombroses Olimpíades d’Escacs, títol de Campió d’Espanya en 1990 i classificat per a la final del campionat del món en 1999. En la fotografia ell i el president Joan Carles Vila Seuba.
21* Joan Carles Vila Seuba president del 2006 al 2009, amb Jordi Magem Badals, en aquells moments, director de l’escola del club.
Però el 2009, en una assemblea es discutia sobre la continuïtat de l’Open, i l’aposta per la formació de joves. Amb aquests elements de debat, va sortir una alternativa a la presidència de Joan Carles Vila, era Marcel Albets Real, i d’aquí passaríem a celebrar unes eleccions al club, era el 20 de juny de 2009, i portaven a la presidència a Marcel Albets Real i el seu equip format per Joan Ramon Menac, Joan Comas, Andreu Casamitjana, Joaquim Torrescasana, Adrià del Valle, Roland Albets i Marc Millan.
A partir de 2009 el club té 4 equips en el Campionat de Catalunya, i en el Campionat individual d’Edats participen joves de diverses edats. En la imatge es pot veure el grup que va assistir a la final de Salou el 2010.
En aquest període va arribar a Manresa el Gran Mestre armeni Karen Movsziszian, el qual entrava al club, no com a jugador, però si per fer classes als més joves.
Era l’any 2011, i a Manresa els escacs es concentraven en el nostre club, en el Club d’Escacs Manresa, el Club d’Escacs Minorisa, que era un club molt petit, i l’escola Joviat, que començava a ser un referent en la promoció dels escacs, gràcies a Jordi Lladó, que va ser l’impulsor en el 2012, d’unificar els tornejos habituals que es duien a terme i per separat, l’Escolar amb el suport del Consell Esportiu del Bages, i la fase prèvia al Campionat de Catalunya d’edats de la Federació Catalana d’Escacs. Aconseguint així uns tornejos escolars que inscrivien fins a 120 nens i nenes de totes les categories.
L’Open Internacional Ciutat de Manresa, havia adoptat el format de competició en un dia, els costos econòmics eren molt alts, i això permetia mantenir el prestigi del torneig, amb un bon nivell de competició donat que hi participaven els millors jugadors del circuït. La imatge correspon al 2011 on es pot veure la participació que oferia el torneig.
En aquest any 2011, un dels components més petits del club, es proclama campió de Catalunya sub-8, era l’Arthur William Harutian.
La fase prèvia dels escolars es continuava portant a terme en les nostres instal·lacions. La fotografia mostra la sala principal l’any 2012, encara que n’hi havia una d’annexa amb més participants.
Els altres clubs manresans desapareixien aquest any. El Club d’Escacs Minorisa s’havia dissolt, i el Club d’Escacs Manresa, ja no podia subsistir econòmicament, i acabava el llarg camí començat feia 82 anys. Junt amb nosaltres, solament a Manresa, l’escola Joviat concentrava un grup molt important de jugadors joves.
En aquest any 2012 un fet farà que el club comenci una nova etapa, i és que en Joan Mellado tornava a la que ha estat casa seva, com a Mestre Internacional des de 1993, i amb una llarga trajectòria en l’ensenyament dels escacs, començava a dirigir l’escola d’escacs, i a encapçalar el primer tauler del club.
És el mes de juny de 2013 i el president Marcel Albets deixa el seu càrrec, el que implica una remodelació de la Junta, amb incorporacions noves. Després d’un temps en el que es posa a disposició de tots els socis les propostes per presentar-se com a president, és escollit Arthur Harutian, nouvingut d’Armènia, el qual ens presenta un perfil diferent a tots els presidents que han dirigit el club.
L’equip A era encapçalat per primera vegada pel Joan Mellado, el que va significar un gran impuls esportiu per tots els equips.
Per la Festa Major de Vila-Seca, érem novament convidats a jugar el Torneig d’escacs. Els antecedents de jugar allà, es tenen des de 1974, i una vegada més aconseguíem el primer lloc, els guanyadors érem Francesc Garriga, Ignasi i Pere Oliveras, Sergi i Àngel Burniol, però el que més es recorda és el bon ambient i germanor de la trobada.
L’empenta de la nova Junta es deixa veure ben aviat, doncs el club experimenta una remodelació total pel que fa a l’aspecte del club, amb canvis a totes les sales, renovació del despatx, zona del bar, etc.
El 2014 el Torneig de la Catalunya Central, rep el nom de Bagescacs, en un intent de renovació, però l’any següent deixaria d’existir. La forta competència d’altres tornejos, més ben instaurats en el temps, forts econòmicament, i amb millor situació geogràfica, feien impossible la seva continuïtat, en aquestes condicions.
Arribem al 2015 i el club fa un pas endavant més, ja que en la competició per equips, ara anomenada Lliga Catalana. El primer equip fa una actuació perfecte anant davant quasi tota la competició, però en la darrera ronda perd la primera posició. La segona plaça atorgava el dret a optar per l’ascens a Divisió d’Honor, amb un enfrontament amb el Gerunda. Un empat a 5 a casa i una victòria de prestigi a Girona per 4,5 a 5,5, donaven dret a jugar entre els millors. Tenint en compte que en els darrers anys les victòries se’ns escapaven en la darrera partida, aquest triomf era doblement celebrat.
22* Jugadors del primer equip que havia aconseguit l’ascens, d’esquerra a dreta i drets: Jordi Rodríguez, Jesús Martínez, Miguel Herreros, Juli Pérez, Joan Ramon Menac, Lluís Coll, Joan Carles Sampera, Ferran Gràcia, Francesc Masachs, Joan Mellado, Ildefons Hernández i Pere Ribera. De genolls: Salvador Soler i Francesc Garriga.
En aquest any, les absències del nostre president eren cada vegada més freqüents, i per aquest motiu en Francesc Masachs Vendrell, agafà el càrrec de president en funcions, que ja serà un fet en els propers mesos, sent el desè president del club en 67 anys. La junta estava formada per Joan Mellado, Joan Ramon Menac, Ildefons Hernández i Miguel Herreros.
Però el 2015 arribava al seu final i amb ell, la concessió que l’Ajuntament havia fet del local. Amb això, tocava arribar a un acord i aquest va ser acceptar l’oferiment d’un local nou a l’Ateneu les Bases, edifici fet per concentrar diferents ofertes al ciutadà, com eren piscina, gimnàs, biblioteca, etc. L’última activitat feta en el local vell, va ser la primera ronda del Torneig Escolar, però la segona ronda, ja es va fer a l’Ateneu, així com totes les rondes de la Lliga Catalana. Dèiem adéu al local que ens havia vist créixer durant 15 anys.
En el darrer trimestre de 2016, els divendres als vespres, es van fer habituals les partides ràpides al club. Les inscripcions eren al moment i els tornejos setmanals. Era un punt de trobada per a socis i gent d’altres clubs.
Era l’any 2018 i en una reunió en el mes de setembre, el president feia balanç de la situació del club, i exposava les causes per les quals el club no estava en la línia que hauria d’estar. Davant de la impossibilitat de dur a terme el que ell voldria, deixava el seu càrrec i sortia del club. Va ser substituït per l’Ildefons Hernández de forma provisional mantenint les mateixes persones a la Junta.
En aquell mateix any, es va organitzar un social que no va tenir gaire participació, i en l’any 2019, el club no passava per un bon moment. En la Lliga per equips, el club gairebé no podia completar els seus 3 equips, endarrere quedava el Bagescacs perdut, el fet de no participar en el Torneig de ràpides de la Catalunya Central, i l’organització dels escolars no s’havia fet, ara era per torns amb la Joviat. Les previsions eren més pessimistes encara, aquell any no s’organitzaria l’Open Ciutat de Manresa, després de 45 edicions.
Amb aquestes perspectives el president anuncia una assemblea pel 28 de setembre de 2019, però a darrera hora, un fet marca l’esdevenir del futur del club. Una proposta de l’Escola Joviat per unir el futur de les dues entitats El seu argument era molt sòlid, ja que els seus joves alumnes no podien projectar les seves capacitats més enllà de l’entorn de l’escola. El 23 de novembre de 2019, es convoca una assemblea on el president exposa la proposta efectuada per la secció esportiva d’escacs de la Joviat. Després del debat, la votació fora determinant per aprovar per majoria absoluta l’absorció i el canvi de nom del club, que seria Escacs Catalonia-Joviat.
A finals de 2019 el club iniciava una nova etapa. Esportivament els joves aportaven un potencial molt alt, i socialment el club es veia molt enfortit per la massa de socis nova i amb voluntat de participar.
A l’inici de 2020 es disputa la Lliga Catalana amb 4 equips, i paral·lelament, es convoca pel 14 de març de 2020 una assemblea per a l’elecció de la nova Junta que es presentava, i que donat que no hi havia més candidatures seria la guanyadora, però sobtadament tot va quedar aturat, amb motiu de l’estat d’alarma decretat, arran de l’expansió del virus, anomenat COVID-19 que va afectar gran part de la població. Van ser més de 4 mesos de confinament total, en que tot va quedar en suspens, fins i tot el món, però els efectes de la pandèmia, s’allargarien molt més temps.
En el mes de setembre, amb moltes mesures de seguretat a causa de la pandèmia, es va poder celebrar el Campionat de Catalunya d’edats en totes les categories, amb 8 participants del club. Un d’ells, en Guillem Torres seria el campió en sub-8 guanyant les 8 partides que va disputar.
La Junta formada, no podia convocar una assemblea necessària per a la convocatòria d’eleccions, el canvi de nom i estatuts. També les activitats presencials a nivell de club, es veien limitades. A llarg termini, calia preparar l’objectiu de celebrar el 75è aniversari del club durant l’any 2023, on es tenien fixats grans esdeveniments.
El 22 de març del 2021 seria una data de trist record pels components del club ja que ens deixava el que va ser el nostre president durant més de 33 anys, en Francesc Espinalt i Tuà.
Durant el 2021 els efectes del virus continuarien restringint moltes activitats, encara que es van poder fer algunes competicions en les quals els nostres joves van poder participar. Així un seguit de noms que pujaven d’una forma espectacular, Hugo Uber, Dan Clotet, Guillem i Pol Torres, Edgar Vázquez, Gerard Espinoza, Guillem Cabeza, Manuel Abizanda, i més tard Roger Massegú i Marc Tarragó.
Finalment el 4 de setembre de 2021 es va poder fer una assemblea en la que van ser elegits els nous membres de la junta que fins llavors no eren oficials, era l’Ildefons Hernández Valls com a president, el tresorer el Joan Ramon Menac Comas. el secretari Àngel Burniol Coch, i els vocals Juli Pérez López i Carlos Torres Puig.
En el 2022 la Lliga Catalana encara es veuria afectada per les mesures de protecció al virus. Això repercutiria en els nostres equips que es van haver de reduir a dos, sent el més perjudicat el B que baixaria de categoria.
Els mesos d’octubre i novembre serien l’inici del I Obert de la Catalunya Central, un torneig de ritme lent organitzat inicialment pels clubs Balsareny-Sallent, Navarcles, Súria, Berga, Santpedor, Catalonia-Joviat, Avinyò, Sant Joan de Vtda. i Cardona.
La junta encarava el 2023 any de la celebració dels 75 anys del club, i sobre la taula es posavem un munt d’activitats en les que ja es començava a treballar.
I fins aquí la història del club que continua gràcies als que han passat per aquí, els que passem i els que continuaran.
Historial de presidents:
— Miquel Xivillé Baucells de 1948 a 1954.
– 1952 a 1954: Tort, Lavilla, Gonfaus, Vilà, Botifoll, Fernández, Pérez i Prat.
— Antonio Botifoll Gamisans de 1954 a 1958.
– 1954 a 1956: Tort, A. Gonfaus, Vilà, Lavilla, Fernández i Canal.
– 1956 a 1958: Tort, A. Gonfaus, Vilà, Mitjana, Lladó i Fernández.
— Miquel Xivillé Baucells de 1958 a 1960
– Tort, Aroca, A. Gonfaus, Piñero, Lavilla i Pérez
— Josep Grifoll Bartomeu de 1960 a 1961
– Fernández, Corominas, A. Gonfaus, Nardi, Piñero, Cots.
— Joan Ramon Moré de 1961 a 1963
– Fernández, Corominas, A. Gonfaus, Lladó, Piñero, Tarres i Clotet
— Joan Lladó Tarrés de 1963 a 1964
– Piñero, Cots, Martínez, Prat, Clotet i Casamitjana.
— Ramon Piñero Rovira de 1964 a 1967
– 1964 a 1965: Cots, Martínez, Prat, Clotet i Casamitjana.
– 1965 a 1967: Clotet, Cots, Martínez, Tomasa, Franch, Garriga, Llanes i Espinalt.
— Francesc Espinalt Tuà de 1967 a 2001.
– 1967 a 1971: Maurici Cots Trullas, Enrique Soto Mendez, Josep Vidal Guarro, Salvador Armengol Navarro, Fermí Porta Roca, Francesc Garriga Biosca, Lluís Bohigas, Tomas, V. M. Parera, i Tomasa
– 1971 a 1973: Ramon Piñero, Ferran Gràcia, Maurici Cots, Lluís Bohigas, Vicenç Maria Parera, Joan Salvador Rafat, Francesc Martínez, Salvador Armengol i Jordi Tomàs.
– 1973 a data indeterminada: Ramon Piñero, Ferran Gràcia, Maurici Cots, Ginés Vilardell, Joan Salvador Rafat, Francesc Martínez, Santiago Capell, Francesc Llanes i Jordi Tomàs.
– data indeterminada a 2001: Ferran Gràcia, Francesc Garriga, Jesús Antonio Martínez, Salvador Armengol, David Adot, Juli Pérez, Ticià Josep Sala i Josep Cuenca.
— Ferran Gràcia Vergara de 2001 a 2004.
– Salvador Armengol, Juli Pérez, Pere Ribera, David Adot i Josep Basas.
— Salvador Soler Casacuberta de 2004 a 2006.
– Francesc Llanes, Joan Carles Sampera, Ignasi Corredor, Joan Carles Vila, Vicente de la Cruz, Francesc Masach i Jesús Martínez.
— Joan Carles Vila Seuba de 2006 a 2009.
– David Armengol, Pere Oliveras, Carles Pujol i Kuno Meyer.
— Marcel Albets Real de 2009 a 2013.
– 2009 a 2011: Joan Ramon Menac, Ildefons Hernàndez, Joan Comas i Kuno Meyer.
– 2011 a 2013: Joan Ramon Menac, Ildefons Hernàndez, Joan Comas, Joan Mellado i Francesc Masachs.
— Arthur Harutian de 2013 a 2015.
– Joan Ramon Menac, Ildefons Hernàndez, Joan Mellado i Francesc Masachs.
— Francesc Masachs Vendrell de 2015 a 2018.
– Joan Ramon Menac, Ildefons Hernández, Miguel Herreros i Joan Mellado.
— Ildefons Hernández Valls (en funcions) de 2018 a 2021.
– 2018 a 2019: Joan Ramon Menac, Miguel Herreros, Pere Oliveras, Juli Pérez i Joan Mellado.
– 2020: Joan Ramon Menac, Juli Pérez, Carme Mas i Carlos Torres.
— Ildefons Hernández Valls de 2021 a l’actualitat.