Història del Torneig “Open Internacional d’Escacs Ciutat de Manresa”, 1973-2018.
El Torneig organitzat per l’Escacs Catalonia Club durant 45 edicions, ha estat un emblema i mostra de la capacitat de treball, perseverança i sacrifici de molta gent, que s’han posat a disposició del club, per portar a la Ciutat de Manresa, un esdeveniment de renom. El seu naixement, creixement, consolidació, davallament i desaparició, han estat com la vida mateixa, i en èpoques diferents, que han condicionat i definit tota la seva existència. Ara forma part del nostre bagatge i el volem compartir amb tothom. Els que l’han viscut, en la seva lectura hi trobaran part dels seus records, i esperem que la resta gaudeixi d’aquest món, on la competició està al màxim nivell.
Àngel Burniol i Coch
1973
El club feia els 25 anys d’existència, i amb la presidència de Francesc Espinalt Tuà, va organitzar molts actes en commemoració. Entre ells l’Organització d’aquest primer torneig que seria un referent a partir d’aquell moment. Del 19 al 29 de setembre de 1973, a un ritme de 18 jugades per hora, acumulables les primeres dues hores i mitja. En dues sessions, la primera de 16 a 21 hores, i la segona de 23 hores a finish (*1). L’hotel Pere III seria la seu en aquest primer any. Acompanyaven al president com a membres del comitè organitzador: Ramon Piñero Rovira, Antoni Juanola Escaler, Albert Bargay Subirana, Joan Salvador Rafat Selga, Josep M. Pintó Closa, Maurici Cots Trullàs, Francesc Llanes Ferrer, Ferran Gràcia Vergara, Genis Vilardell, Francesc Martínez Rius i Antoni Rosales Alcaide.
(*1) Partides que havien d’acabar amb el temps ja establert.
1974
Junt amb aquest II Torneig Open Internacional Ciutat de Manresa, es creava el I Torneig Open Internacional Juvenil, que acollia als jugadors joves de tercera categoria. En aquell moment tots els jugadors inicialment eren de 3a categoria. Amb el temps seria un torneig per a totes les edats amb jugadors de tercera categoria.
Basat en la crònica del Butlletí del club
En aquesta segona edició van participar bona part dels primers jugadors de l’anterior, amb noms importants com es pot veure en la classificació final. També les germanes Maria Teresa i Concepció Canela (campiona de Catalunya la primera).
El portuguès Cordovil va ser el gran animador del torneig, arribant a la 5a ronda a mig punt de l’altre representant de Portugal, Durao. La partida entre els dos va ser determinant per la victòria final de Cordovil. Va rebutjar unes taules proposades per Durao. Va passar per moltes dificultats amb Bordell en una partida de 12 hores i 45 minuts (ha quedat constància de ser la partida més llarga que s’ha jugat en tota la història de l’Open), i també gens fàcil amb De Bruycker, perdent amb Ulvestad, però amb avantatge suficient sobre els seus perseguidors, Eslon, Hernando, Ulvestad, De Bruicker i Durao.
Merino, el brillant guanyador del 1r Torneig , va jugar molt per sota de les seves possibilitats, quedant situat en un lloc que no correspon a un jugador de la seva classe. Bordell i Debarnot van haver de jugar entre ells. Actuació meritòria d’Ayza, Franch, Grau i Reverte superant a jugadors com Merino, Witt, Gómez Polo, Garcia Ares, etc.
Capítol apart per Agustin Ingelmo amb trajectòria molt regular i ferma, que el situà en el grup dels destacats. El fet malaurat és que va ser el seu comiat, ja que a les poques setmanes ens deixava, i la notícia queia com una llosa sobre nosaltres.
En l’Open Juvenil la victòria era pel jove i favorit Fernandes de Portugal, imposant-se a tots els contrincants. El segon era el campió juvenil a Logronyo Domínguez, i a continuació Solà i Velasco d’Olot, i Gratacòs de Manresa.
1975
Per primera vegada el torneig arribava al Casino. Aquest fet feia que l’assistència de públic augmentés. Pel que fa a la participació, van augmentar els jugadors tan de l’Open principal com en el Juvenil. Uns 80 jugadors en el primer i uns 40 en el segon.
Basat en la crònica del Butlletí del club
Orestes Rodríguez del Perú es va situar al capdavant de la classificació de bon principi. Va cedir la plaça en la sisena ronda al perdre amb Cordovil, per finalitzar de nou líder, amb els mateixos punts que Van Baarle. El seu joc d’atac va agradar molt.
Van Baarle fóra la màxima revelació del torneig, si bé, els entesos ja el consideraven un dels màxims favorits. Solament va perdre amb el campió Orestes.
Debarnot fou el jugador regular que tot coneixem, va acabar imbatut, sent l’únic jugador que ho va aconseguir. La seva victòria sobre Cordovil, va deixar a aquest sense títol.
I un seguit de jugadors brillants, com Haik amb excel·lents partides. Renman, duríssim fins l’esgotament. Trojanescu, va fer un bon torneig i millorant al final. Backwinkel demostrant molta resistència, però no la categoria dels jugadors amb la seva puntuació. Cordovil, de nou el gran animador del torneig, llàstima que es va enfonsar quan s’havia situat líder.
Ulvestad, Vogel i Seelen es van classificar molt d’acord amb les possibilitats que van exhibir, i també es van considerar excel·lents els llocs aconseguits per Correa i E. Catalan. Dels jugadors Parr i Eslon se n’esperava una mica més, però també compartien aquesta condició el M.I. Durao, Rocha i De Bruycker i una sèrie de forts jugadors que van tenir la dificultat del nivell del torneig i alguna baixa forma.
En l’Open Juvenil va guanyar el jove barceloní Díaz cedint només dues taules, i guanyant en la darrera al també barceloní Llopis, líder fins aquell moment i que es va haver de conformar amb la 3a plaça. El segon lloc fou pel canari Moreno que també va finalitzar imbatut. Bona participació de Fernandes, campió de l’edició anterior, Ribera, De la Cruz i Renom.
1976
Basat en la crònica del Butlletí del club
De l’1 al 10 de setembre de 1976 es jugava el IV Open, amb la victòria d’Àngel Martin que va guanyar a tots els seus rivals. Aquest va ser el millor dels 4 tornejos jugats, tan en participació com en públic i organització.
Molts jugadors optaven al triomf, encara que el guanyador Angel Martín guanyés a tots els seus oponents, en una demostració de força i bon joc. Així i per aquest ordre van anar caient les victòries al seu favor, Westerweld i Vosser d’Alemania, Sibbing d’Holanda, Renman de Suècia, Van Baarle d’Holanda, Gonzalez i Castro de Colòmbia, Durao de Portugal, Taeger d’Alemania i Cuartas de Colòmbia. La qualitat dels adversaris confirmava el bon moment d’Angel Martin, quan acabava també de guanyar el Campionat d’Espanya absolut.
Van Baarle molt regular i jugant tan bé com sempre, quedava segon a dos punts de Martin, i empatat amb González, la sorpresa del torneig amb la tercera plaça.
Castro, que no va tenir la seva millor forma, Sibbing i Renman seguien en la classificació, empatats a 7 punts, després d’anar sempre en els llocs capdavanters. Ayza, molt regular, amb els mateixos punts que Durao, sempre amb problemes amb el rellotge, Westerweld, Armengol, primer manresà classificat, Santos, en el seu millor paper al torneig, i Castillo, tots ells amb 6,5 punts.
Els demès jugadors locals, en general bastant bé, d’acord amb les seves possibilitats Garriga, Barrababe i Farré. Un xic irregulars Ferrer, Lavilla i Vila, amb alguna partida per oblidar. Bon debut de Ribera amb 4 punts, i Tébar amb 3,5 podia haver estat millor.
En l’Open Juvenil, va guanyar brillantment Alberto Fernandes, amb 7 victòries de 8. Marin de Sabadell i Bardell de Terrassa, l’acompanyaven en el podi. El barceloní Kind va quedar quart, per sota del que s’esperava d’ell. Com a jugadors locals Antonio Fernández i Genovart, amb un meritori 5è i 6è lloc per davant d’una sèrie de forts jugadors, tenint tots un comportament magnífic i en consonància amb l’ambient del torneig.
1977
Basat en la crònica del Butlletí del club
El V Open, comptava amb 80 participants de 12 nacionalitats. Eren varis els GM (Grans Mestres) (*2) que podien aconseguir la victòria, i això va comportar molta expectació en cada partida, seguida per un nombrós públic. El local de joc era l’actual col·legi de la Renaixença.
(*2) GM Gran Mestre Internacional, és el títol més important que pot tenir un jugador d’escacs, després del de Campió del Món, és atorgat per la Federació Internacional d’Escacs (FIDE) a jugadors que arriben a determinat nivell d’excel·lència. També hi ha el de MI Mestre Internacional, atorgat a destacats jugadors, i el de MF Mestre FIDE, en que és necessari superar els 2300 punts en la llista de rànquing FIDE.
Tingué lloc de l’1 al 10 de setembre i amb molts favorits a la victòria final. El colombià González es va mantenir en els primers llocs, fins que a la 7a ronda, va perdre amb l’altre colombià Oscar Castro, i arribaven a la 9a ronda amb un empat al primer lloc entre 4 jugadors: Castro, González, Steinbacher i Mateu, que amb 16 anys va ser la revelació del torneig. L’empat entre González i Mateu, i la victòria de Castro davant Steinbacher va donar a Castro aquest el primer lloc, que va mantenir en la darrera ronda davant Mateu amb una lluita aferrissada, sumant 8,5 punts.
González a mig punt del líder, es va classificar segon, amb una més que notable actuació jugant contra els millors.
Angel Martin va ser tercer amb 7,5 punts, sent l’únic que va guanyar al campió. Les seves derrotes davant de González i Steinbacher el van privar d’un triomf que en algun moment va tenir al seu abast. Molt regular el joc del suec Eslon, quart classificat amb la mateixa puntuació que Martin.
A mig punt dels anteriors, 5 jugadors, el regular Van Baarle, i en una destacadíssima actuació, Mateu. També Sibbing, Ayza i Oltra.
I ja amb 6,5 punts, Steinbacher, Taeger, Sargos, Martin Bohm, Mendoza, Werner i Ferran. Prova de la duresa del Torneig, va ser la posició que van ocupar jugadors forts com Fritz (17è), Velasco (20è), Hohlfeld (27è), Rubio (31è) i Romero (32è). Pel que fa als jugadors locals, Barrababe en el lloc 21è, va ser el millor, i Ribera el 35è.
Simultàniament es va jugar el IV Open Juvenil amb la victòria de Juanpera d’Olesa de Montserrat, que solament va cedir unes taules al llarg de les 8 rondes, seguit del manresà Antonio Fernández i Joao Fernández de Portugal.
1978
Basat en la crònica del Butlletí del club
El Saló d’Actes i Exposicions de la Renaixença acollia el VI Open, amb la participació de varis països com era habitual.
El gran animador d’aquest certamen fóra el MI Antoni Medina, situant-se al capdavant de la classificació des de les primeres rondes, però les fortes defenses que va trobar amb Garcia Ares i Rubio, el van privar de la victòria final. Fou atrapat pel MI argentí Debarnot que va resultar el guanyador final. Aquest, amb el seu acostumat joc segur, es va mantenir a l’espera, no desaprofitant la seva oportunitat.
El MI suec Eslon va realitzar un torneig sòlid i efectiu com sempre, movent-se entre els primers.
Excel·lents els joves Miralles i Collado, i poc afortunat el MI colombià Castro, que no va poder repetir el seu triomf anterior. Jugà totes les partides a guanyar i això també implica tenir més risc.
Molt bon paper del canari Rubio i de l’avilés Garcia Ares.
Esteve Barrababe fou el primer jugador local en el lloc 14è.
I finalment el portuguès Marino Ferreira va estar en un bon nivell, mentre que Ochoa no va poder fer més degut a problemes de salut.
El torneig juvenil jugat a 8 rondes va ser per Antoni Jesús Fernández del club organitzador, però va haver de passar per seriosos problemes degut a l’excel·lent actuació de Garcia G. de l’Hospitalet que al perdre en la darrera ronda amb el portuguès Bento, va perdre el liderat.
1979
Basat en la crònica del Butlletí del club
Del 30 d’agost al 8 de setembre la Renaixença era de nou l’escenari del torneig, que va ser seguit per un nombrós públic tan manresà com de la comarca.
La competició va tenir dues fases molt diferenciades. La primera amb total domini de l’alemany Steinbacher, que comptava les seves partides per victòries, especialment en la 4a i 5a ronda, contra Gallego i Cordovil, i una segona fase plena d’interès, que es va iniciar amb la victòria de Cuadras contra Steinbacher, la qual cosa va reduir diferències en els primers llocs, on hi havia 6 jugadors separats per només 1 punt.
A partir d’aquí hi hagué alternatives entre Cuadras i Steinbacher, fins que a la 9a ronda sorgí l’argentí Tempone, que era en aquell moment l’actual campió mundial cadet, i guanyà l’alemany, la qual cosa va desplaçar-lo, posant-se a l’alçada de Cuadras, amb el qual havia entaulat.
El desenllaç definitiu es donà en la darrera ronda, en la qual hi havia 5 jugadors que podien optar al triomf final, quatre dels quals s’enfrontaven entre ells: Tempone (7) – Correa (6,5), Cuadras (7) – Gil Reguera (6,5), Steinbacher (6,5) – Garcia Ares (6), eren els enfrontaments principals.
Després de 4 hores de joc, Tempone guanyava i tenia la victòria a la ma. A la sisena hora Steinbacher va superar la forta defensa de Garcia Ares, assegurant-se el 3r lloc. I finalment, després de 8 hores i mitja, es signava l’empat entre Cuadras i Gil, amb la qual cosa, el segon lloc era pel figuerenc Cuadras i el primer lloc per Marcelo Tempone, que va jugar amb molta astúcia impròpia de la seva edat, i calculant amb exactitud les seves possibilitats.
Jordi Cuadras va ser el gran animador de la competició, jugant amb aplom i seguretat, però els seus empats en les dues darreres rondes el van perjudicar.
De Steinbacher s’ha de fer esment al seu esperit de lluita i el seu bon encert en els finals de partida, però va perdre amb els rivals directes.
Bones actuacions de Maiztegui i Gil Reguera aguantant bé la duresa del torneig. Empatat amb ells va quedar Francisco Gallego, del qual s’esperava una millor actuació, ja que se’l considera ben preparat teòricament.
Dels altres cal esmentar l’holandès Harry Sibbing, que va jugar molt fort com és el seu costum. Pergeritch, sots-campió belga, Correa i Collado amb bon nivell, encara que amb alts i baixos. Va completar el grup Salvador Armengol, del club organitzador i primer classificat local, que després d’un començament poc segur, va anar millorant el seu joc, acabant amb una brillant partida d’atac contra el suec Vulcan.
Va sorprendre la baixa classificació de Cordovil, que va jugar més nerviós que de costum, especulant massa amb el seu temps de rellotge.
Prometedores actuacions dels joves Martin Sanchez, Sabadell, Botifoll i Lillo Ferrer, puntuant com els veterans Garcia Arés i René Mayer.
Va participar com a convidada la campiona femenina d’Espanya Julita Gallego, que va tenir una discreta actuació, superant-se només a la segona meitat del torneig.
El torneig juvenil també va estar molt disputat, doncs la classificació canviava de líder cada ronda. Xavier Piera de Palafrugell, en vèncer en la darrera ronda al fins aleshores primer classificat Basili Giménez de Manresa, va obtenir la victòria final del torneig. A mig punt del guanyador, es van classificar els manresans García i Giménez, considerats els favorits al principi i autèntics animadors, ja que jugaven a guanyar cada partida. També empataven amb ells López i F. J. Moyano.
Dels altres participants, esmentar a Herreros (Catalonia), Olga Sentinella (Vulcà) superant de llarg la seva actuació de l’any anterior, i Juli Pérez en el seu primer torneig de competició oficial.
1980
Basat en la crònica del Butlletí del club
En la seva 8a edició, es jugava per primera vegada en el local del Casino , i aquest fet va comportar la millor afluència de públic mai vista. Si bé va minvar la presència de figures de categoria internacional, la participació d’un nodrit grup de jugadors molt forts, va ser suficient al·licient. Les dades són demostratives de la duresa del torneig, 254 partides, de les quals només 60 acabaren en taules, i d’elles, 54 molt lluitades. Les partides ajornades pel segon control, van ser 28, i una d’elles, la Garriga – Rietveld, amb més de 12 hores de durada.
Els favorits Àngel Martin, La Rota, Ayza i Gil Reguera, van tenir feina per contenir l’impuls dels seus contrincants, els quals no es deixaven impressionar per la categoria dels seus adversaris.
Jordi Ayza va tenir una esplèndida actuació. Va procurar obtenir el màxim rendiment de les seves partides, forçant, si calia, totes les possibilitats. A partir de la 5a ronda fou líder en solitari, i amb suficient avantatge per a resistir el final que li esperava i assegurar-se el triomf final.
A mig punt d’Ayza, va quedar l’excampió espanyol i campió català Àngel Martin, i guanyador de la prova 4 anys abans. Fou frenat pel jove Sabadell en la penúltima ronda, però malgrat tot, és un jugador que donava prestigi al torneig.
Gil Reguera, excampió de Castella i en aquell moment resident a Girona, va evidenciar bon joc, però va perdre dues partides, una amb el manresà Botifoll, i una altra, amb el barceloní Bernadas, això va minvar les seves possibilitats. A favor seu, la victòria contra Ayza.
El colombià Fabio La Rota, MI resident als Estats Units, va exhibir bon joc posicional i tècnica depurada, encara que no sempre segura, tal com demostren les tres derrotes que va encaixar, contra Armengol, Ayza i Martin.
Esment especial per Cèsar Sabadell del Foment Martinec, un jove valor que creixia dia a dia, va guanyar a Sibbing, Correa i Martin, en molt bones partides, però malbaratà bones posicions, per problemes amb el temps contra Armengol i Botifoll.
Robert Farran va tancar el grup dels 7 punts a base d’arriscar-se en les dues darreres rondes, després d’un començament poc encertat.
El jugador local Salvador Armengol va deixar ben alt el nom del club, amb les seves victòries sobre La Rota, Ferran i Sabadell, i les taules amb Martin. Va tenir el desempat Bucholz més alt amb 56 punts contra els 54,5 d’Ayza i Sprotte, la qual cosa demostra el nivell dels seus adversaris.
Una atenció especial als més joves, amb grans condicions, com són el local García, el reusenc Adserias, i el palafrugellenc Piera.
En aquesta edició, l’entrega de premis es va fer en el saló d’actes de l’Ajuntament de Manresa amb la presència de l’Alcalde Joan Cornet, altres membres del consistori, el president de la Federació Joan Segura, del màxim patrocinador del torneig, Piñot de la Caixa d’Estalvis de Manresa, i el president de l’Escacs Catalonia Club, Francesc Espinalt.
El torneig juvenil destinat a jugadors menors de 16 anys, i aquesta vegada amb la participació de 32 jugadors, tenia 4 favorits al triomf que eren Basili Giménez del Catalonia, Xavier Moyano del Vulcà, Amores de l’Olesa i Juli Pérez del Catalonia, els quals es van destacar de la resta des del primer moment.
En acabar la primera sessió de la darrera volta, hi havia empat entre Giménez i Moyano, i quedava ajornada la partida entre Herreros i Magem, ambdós del Catalonia. Segons el seu resultat es determinaria l’ordre dels altres dos, i conseqüentment el guanyador. La partida semblava que acabaria en taules, la qual cosa hagués donat la victòria per Bucholz, al seu company del club Giménez, però van mantenir l’esportivitat fins el final i el resultat de la partida va donar el triomf final del torneig a Moyano.
1981
Basat en la crònica del Butlletí del club
El 28 d’agost tenia lloc l’inici del IX Open en el marc que oferia el Casino, al ben mig de la Ciutat, i això permetia una gran afluència de públic, que en algun moment arribava al màxim de capacitat de la sala, especialment, els dies de Festa Major.
Una vegada més, les dificultats econòmiques per dur a terme un esdeveniment com aquest, eren complicades, però amb un esforç de tots, i especialment amb el suport de l’Ajuntament, Generalitat, Federació i Caixa d’Estalvis de Manresa, vam poder sortir endavant i dur a Manresa un espectacle de gran nivell.
El MI Angel Martin tornava a ser campió, aquesta vegada amb 8 punts després de 9 rondes. El campió va mantenir un frec a frec amb l’alemany Raupp durant les 7 primeres rondes, però en la 8a ronda, els dos alemanys Raupp i Vogel van empatar, i això van distanciar Martin de mig punt, la qual cosa va aprofitar fins el final.
Martin va exhibir un joc molt segur en tot moment, i malgrat algun moment complicat, la seva gran tècnica, el va ajudar a superar les dificultats.
Molt bona impressió va causar l’alemany Raupp, jugador jove i que se li veia una progressió esplèndida.
El tercer lloc va ser pel Mestre Català i guanyador de l’any anterior, Jordi Ayza. En aquesta ocasió va jugar més conservador, i la seva derrota amb Martín va tenir el seu pes en la classificació final.
Bona participació de Correa i l’holandès Rossmüller, que residia a Eivissa.
L’alemany Kiefer va tenir alguna partida molt bona, en especial la jugada amb Martín a qui va tenir molt collat.
El 7è lloc va ser per Salvador Armengol amb 6 punts. Podia haver millorat la seva classificació, però la derrota davant Rossmüller en la 8a ronda, en una posició avantatjosa, va passar factura. Malgrat això, el seu paper al torneig, va ser molt acceptable.
Marin no va estar en el seu millor moment, però va deixar constància de la seva classe.
I finalment, la meritòria participació de Juli Pérez que amb 15 anys va demostrar haver progressat molt.
El VIII Open Internacional Juvenil, va comptar amb 30 inscrits i va resultar molt competida, alternant el liderat Magem (Catalonia), Ubach (Terrassa) i Sanglas (Molins de Rei). L’excessiu conformisme de Magem davant dels seus companys de club, el van privar de la victòria final, en favor d’Ubach, que va tenir una actuació molt regular en el transcurs del torneig. Sanglas després d’un començament vacil·lant, va anar escalant posicions, fins aconseguir un merescut segon lloc.
1982
Basat en la crònica del Butlletí del club
Del dia 2 a l’11 de setembre, es va celebrar al Casino el X Open Internacional Ciutat de Manresa, amb l’afluència de nombrosos aficionats que seguien especialment les partides del GM romanès Victor Ciocaltea, i del jugador local Jordi Magem. Una de les novetats va ser la de reproduir en un tauler mural, una de les partides més interessants del dia.
Amb 66 inscrit en l’Open principal, i representació estrangera de França, Holanda , Alemanya, Argentina, Estats Units, Romania i Suècia.
El torneig fou guanyat pel GM Ciocaltea de forma molt clara, imponent el seu joc senzill i sense gaires complicacions. Ho va fer sense perdre cap partida. Guanyava les 4 primeres, empatant la cinquena amb Luberty, en un final molt complicat, tan sobre el tauler com en els ànims dels dos jugadors, ja que havien jugat feia poc a Berga, en una llarga partida, i el romanès volia una revenja que no aconseguí. Tres victòries seguides, i acabava amb dues taules més, amb Collado en posició delicada, i la darrera amb Magem, assegurant el primer lloc.
Collado va fer el seu millor torneig a Manresa, amb la seva combativitat sempre demostrada, amb bon encert, i per això no va perdre cap partida.
En Magem fora l’atracció del torneig. Després de perdre a la primera ronda amb Alonso de Figueres, reaccionà amb energia i brillantor, realitzant un joc d’alt nivell tècnic i combatiu.
Moyano i Bohigas amb 7 punts, sempre van estar en llocs importants de la classificació, i això va reflectir amb justícia el joc que van desplegar. Pel que fa a Bohigas, alguna de les seves partides són d’una especial bellesa combinativa, i amb el seu joc tàctic, guanyà a rivals molt forts.
En el grup dels que van fer 6,5 punts, una sèrie de jugadors forts, que amb alts i baixos tingueren la possibilitat d’una millor classificació, J. Beltrán (Badajoz) molt irregular, després d’excel·lents partides, en va perdre d’altres de forma estranya. Tampoc Gil Reguera estigué prou fi, encara que tingué alguna partida bona, com la jugada amb l’argentí Do Brito.
L’americà Ulvestad va jugar un bon torneig, però al perdre la darrera partida amb Collado, va quedar despenjat.
Els locals Armengol i Herreros van fer molt bones partides, i podien haver millorat el resultat si haguessin començat millor. Lao també va fer un bon torneig.
L’Open Juvenil, va comptar amb 26 inscrits i ja no comptava amb jugadors internacionals. Canal el dominà de principi a fi, exceptuant l’entrebanc amb Mellado que quedà segon a un punt del primer.
L’entrega de premis novament fou a la sala d’Actes de l’Ajuntament.
1983
Avui és fàcil saber què és el Circuit Català d’Oberts Internacionals d’Escacs, i la classificació que es fa, en base a tots els tornejos que componen el circuit estiuenc de tornejos, doncs l’origen de tot això, és en l’any 1983, quan el Prat Suburenc de Sitges, el C.P. Sant Josep de Badalona, el C.E. Berguedà i l’E. Catalonia C. unien esforços i mantenint l’entitat pròpia de cada torneig, feien que aquest premi fos un motiu més d’atracció per a jugadors i aficionats.
Basat en la crònica del Butlletí del club
Aquest XI Open romandrà a l’ànim dels aficionats pel fet luctuós succeït a les darreries del torneig, i fou la mort del GM Victor Ciocaltea, víctima d’un vessament cerebral. Havia participat en els dos tornejos anteriors, i s’havia guanyat la simpatia de tots aquells que el tractaren, per la seva senzillesa i amabilitat.
Podem qualificar aquest torneig com el més fort dels que s’havien jugat fins aquell moment. Ciocaltea va començar fortíssim, guanyant les 6 primeres rondes, i quedant líder en solitari. Tot feia pensar en una victòria fàcil, però en el tram més dur del torneig, perdia les 3 següents partides amb Vehí, Granda i Castro, i ja no va poder jugar la darrera ronda per la raó comentada abans. Va ser un moment emotiu i de fort impacte en els presents.
Després de la setena ronda, tres jugadors encapçalaven la classificació, Ciocaltea, Castro i Vehí.
La 8a ronda enfrontava Vehí i Castro, i el primer guanyava, agafant el comandament de la prova fins el final, jugant segur i efectiu, i encara que va passar per algun ensurt, el va superar amb èxit i va acabar el torneig sense cap derrota.
El campió juvenil peruà Julio Granda es va classificar segon, demostrant una molt bona preparació.
El tercer lloc va ser pel colombià Castro, que no tenint la seva millor forma, sempre estava en els primers llocs.
Bon torneig també per l’alemany W. Wolf, que es mantingué en els primers llocs tot el torneig.
Gallego d’Euskadi, va fallar en alguna partida, però va ser cinquè degut a la seva indiscutible classe.
Molt bona actuació del campió juvenil d’Argentina Darcyl, amb algunes partides molt ben jugades.
Pel que fa als jugadors locals, el millor va ser Magem, que va aconseguir el 8è lloc. Empatats amb ell van quedar Ayza, campió el 1980, Benhadi, MI algerià i Ulvestad.
Més endarrere quedarien, Bordell, Nonnenmacher, Aranda, Morán, i altres que lluitaren com els primers, i amb 6 punts acompanyava a Victor Ciocaltea, Angel Martín, aquest amb problemes familiars.
L’Open Juvenil, tingué com a guanyador Ricardo Pérez de l’UGA, seguit a mig punt de Moises Trullàs del Sant Joan i Lecha d’Olesa.
1984
Basat en la crònica del Butlletí del club
En aquest any es sumava un nou torneig al circuit català, i ho feia possible el club de l’Hospitalet de l’Infant, sent el nostre el darrer puntuable.
En 1984, Collado, que sempre ha fet molt bon paper a Manresa, va ser qui se’n va emportar el títol. Durant tota la competició va anar empatat colze a colze amb Magem. El seu encontre particular també va acabar amb empat i un millor Bucholz el proclamà guanyador. Magem va tenir una destacadíssima actuació, i les seves partides van ser seguides amb molt d’interès pel nombrós públic assistent. Només la magnífica actuació del campió el va privar del triomf absolut.
A un punt dels guanyadors, es classificà un grup que, per diverses causes, lluità aferrissadament. Piscicelli i Gil després d’uns començaments desconcertants anaren millorant, acabant amb un alt nivell de joc. Barbeau i Bordell amb la vista posada en el Circuit Català, lluitaren fins el darrer moment, ja que solament mig punt els separava al començar la darrera ronda. Finalment aquesta diferència es mantingué a favor del canadenc, que resulta guanyador del Gran Premi de la Direcció General de l’Esport.
Del grup de jugadors amb 6,5 punts, cal destacar l’actuació de Fernández, Caballé i Moyano, encara que pogueren millorar la seva classificació. La resta ocuparen el lloc que els corresponia.
Més endarrere Estremera i Ayza, no van estar al seu nivell habitual. Mellado, Oliveras i Sanchez obtenien una bona classificació. Andersen i la resta d’alemanys demostraren un alt nivell de joc, però amb molts alts i baixos.
En l’Open juvenil Moisès Trullàs va ser el campió, gràcies al desempat favorable davant del seu company d’equip Vega, tots dos del Sant Joan. Trullàs portà la davantera durant tot el torneig i solament cedí en dues taules. Vega va millorar el seu joc en comparació als anys anteriors. Joan Carles Vila ocupava la tercera plaça, i Triviño 4t amb molt de mèrit pel de Balsareny.
1985
Basat en la crònica del Butlletí del club
El Casino de nou era el lloc on es celebrava l’edició XIII de l’Open. El campió, Gual de l’U.G.A., que jugà un bon torneig, malgrat no figurar entre els favorits. Va mantenir-se sempre entre els primers, i va superar el desempatal final amb Magem i Collado, el qual va estar a punt de repetir la victòria de l’any passat, però en la darrera ronda va fer taules amb Cunha.
Magem fou possiblement qui lluità amb més afany, però li mancà un xic d’encert. Va perdre amb Barbeau, la qual cosa va suposar quedar endarrerit i amb poques possibilitats de cara al títol.
Del grup de participants amb 6 punts, cal destacar Comas, que jugà partides molt interessants, tot i perdent-ne alguna, que amb més veterania, tenia assegurada. Bordell, Bautista i S. Armengol completaven la llista de destacats. De la resta de participants, sorprèn la fluixa classificació d’en Mateu, conseqüència de les nombroses taules, i de perdre el darrer dia amb Magem.
El lliurament de premis del Circuit Català i de l’Obert de Manresa, es va fer a la Sala d’Actes de l’Ajuntament.
El torneig juvenil estigué dominat pels jugadors del Catalonia que van ocupar les 3 primeres posicions. Baron guanyà amb autoritat, cedint només dues taules (Masachs i Viladomat). Masachs i Adot foren 2n i 3r, i Casas de l’Olesa, van ser els que van fer més mèrits per ocupar els llocs d’honor.
1986
Basat en la crònica del Butlletí del club
En aquest any, Magem finalment era campió del torneig que se li havia resistit el 1983 i 1984. No hi havia un nombrós grup d’aspirants al títol, però com sempre a Manresa la lluita va ser aferrissada. Slipak sots-campió i 2n del Circuit Internacional, junt amb Gual i Collado (guanyadors en 1985 i 1984 respectivament), foren els rivals més directes.
Mereixen un esment especial Valls del Terrassa i Mellado del Catalonia, per la seva excel·lent classificació. Un bon nivell van demostrar en Gonell i Rubio tal com es veu en la classificació.
En el grup de seguidors amb 5,5 punts, trobem participants ja coneguts que no aconseguirien el nivell que s’esperava, i en el de 5 punts, algun jugador que sorprèn per la seva categoria, com Bordell i Ubach.
Per equips el Catalonia A va guanyar amb Magem, Armengol, Herreros i Mellado.
En l’obert juvenil Baron tornava a repetir triomf, com així es preveia, si bé Massegú, Matons, Masachs i Muñoz van plantar cara fins el darrer moment.
Les partides es van jugar al Casino del 2 al 10 de setembre, el lliurament de premis a la Sala d’Actes de l’Ajuntament, i com sempre, un nombrós públic assistent.
1987
Basat en la crònica del Butlletí del club
Rivas va ser el guanyador del XV Obert amb una superioritat clara sobre la resta de participants. Gran sentit posicional, bé en la combinació i perfecte al final, i quan tingué alguna situació compromesa, la va resoldre amb senzillesa.
Els suecs Hèctor i Helgarson van demostrar molt bona capacitat. Excel·lents també, Ubach com sol ser habitual, i Mellado que sense Magem fou el primer manresà. Del grup de 6 punts es pot dir que van jugar prou bé, encara que Pablo i Santo Roman podien millorar.
En el grup de 5,5 punts veiem gent acostumada a puntuar millor, Böhm, Gual, Bordell, Torrecillas, Monclus, però en la duresa del torneig té la seva explicació.
La participació de l’equip angolès Dinamo de Luanda, campió del seu país, va ser un dels al·licients del torneig. Els africans demostraren bona preparació i força enginy, però quedà palesa la seva manca de participació i experiència.
Pel que fa a la participació local, fer esment de la bona actuació de Mellado, i cal remarcar la de Delis i sobretot la de Baron, ja que per la seva joventut i bon joc, va tenir un fort seguiment de les seves partides, de forma especial la darrera contra Jové del Vendrell que va ser comentada en la revista Jake per Lincoln Maiztegui. Molt bé Juli Pérez i tan Salvador Armengol com Pere Ribera, van estar per sota de les seves possibilitats.
Per equips guanyava el Xec-Escacs Terrassa, competint plenament amb el Catalonia i el Terrassa.
En el torneig juvenil el jove egarenc Xavier Garcia va guanyar amb 5,5 punts de 6, acreditant la seva superioritat sobre la resta de jugadors. El sots-campió fou Masachs del Catalonia amb un ben lluitat 2n lloc. Bé també l’Albert Homs i Muñoz, i la resta, segons les seves possibilitats.
1988
El 16è Open i seria el darrer any que es jugaria al Casino, un lloc que quedarà en el record de molts aficionats, ja que la imatge dels jugadors en les finestres que donen al passeig romandrà en la memòria per molts anys.
Basat en la crònica del Butlletí del club
El GM peruà Julio Granda amb 8 punts s’endugué el torneig, amb una clara superioritat sobre els seus perseguidors que van quedar a un punt i mig. A Manresa només l’Angel Martin havia aconseguit una major diferència quan en l’any 1976 obtingué 10 punts de 10, amb dos d’avantatge sobre el segon.
Julio Granda va guanyar al manresà Jordi Magem, que era el seu rival més fort, i solament va cedir taules amb Riemersma i Mellado.
En el grup de 6,5 punts, el segon va ser l’altre peruà Cieza, jugador de força notable i molt pintoresc. Ziegler de Suècia, va demostrar que el seu 4t lloc al rànquing era totalment merescut.
Joan Mellado, que va jugar millor que mai, només va perdre davant Cieza, però va obtenir una gran victòria sobre Riemersma, al qual va allunyar dels lloc d’honor, i uns meritoris empats davant Magem, Ziegler i Granda.
Magem no va obtenir ni els resultats, ni la classificació que s’esperava, i després de la seva derrota enfront de Granda en la 5a ronda, va baixar el seu nivell de joc i cedí taules amb els manresans Mellado, Armengol i Bohigas.
Thomas Jahn un jove i espigat alemany, obtingué un lloc destacat, si bé, només es va enfrontar amb un dels jugadors capdavanters, Cieza. I Moisès Trullàs de Sant Joan de Vilatorrada, va ser una de les sorpreses del torneig, ja que després d’uns bons resultats en la segona part del torneig, va arrodonir la seva actuació amb una victòria sobre Riemersma, que el va enlairar als llocs d’honor, tot deixant l’holandès amb una classificació impròpia d’un MI.
Amb 6 punts que van ser un resultat ben meritori, per Bohigas (Catalonia), Hernández (Torredembarra) i Barceló (Mallorca).
I finalment en el grup de 5,5 punts, trobem jugadors que acostumen a estar més ben classificats, com Bordell, Armengol i Collado, i tancant el grup Freixas, Menac, Ferrer i Sampera.
Per equips va guanyar el Catalonia A seguit del B, i Alemania.
En el torneig Juvenil es va jugar amb infantils i juvenils, a 8 rondes, guanyà F. Mendez del Vulcà, amb molta superioritat ja que va guanyar totes les partides. En Francesc Masachs del Catalonia va ser 2n com l’any passat, perdent únicament amb el campió. En la tercera posició Miquel Trasserra de Sallent que només va perdre amb els dos primers, fent també un bon torneig. Els seguien un estol de joves de Manresa, Sallent, Berga i Sant Joan de Vtda.
1989
A partir d’aquest any el local del Catalonia seria el Centre Cívic Selves i Carner i aquí es jugarien els següents tornejos de l’Open.
Basat en la crònica del Butlletí del club
El campió del 17è Open seria el MI Darcy Lima del Brasil amb 8 punts de 9, i sense perdre cap partida, i demostrant un joc sobri i efectiu. Seguien 2n i 3r Robert Zelcic i Vladimir Hresc, de Iugoslavia.
El millor jugador local fóra Josep M. Baron que quedà en un molt meritori 4t lloc amb 6,5 punts, fent un gran torneig i demostrant que pot arribar a cotes més altes.
Discretes actuacions d’Almeira i Cordovil, encara que lluitaren de ferm per aconseguir millor puntuació. Notable classificació del valencià Ferrer, millorant actuacions anteriors, i dins la seva línia Jahn, Armengol i Cieza.
A priori havien de lluitar pels primers llocs, Fritz (Alemanya), Ziegler (Suècia) i Toth (Brasil).
Menció especial per una selecció de jugadors d’Angola amb resultats diversos, i una menció més per Romà Bordell, 7è amb 6 punts, campió en la classificació de veterans, i que va jugar el circuit català sencer.
L’Open juvenil va resultar molt emocionant fins que en la darrera ronda es va decidir que el títol era per Mònica Serrano de Cerdanyola. Seguia David Huesca de Berga i Lluís Bonet de Sallent, tots ells amb 6 punts.
1990
Basat en la crònica del Butlletí del club
Aquest any tindríem un dels tornejos més internacionals que es recorda, amb 6 MI búlgars i romanesos, un britànic, un suec, un colombià i un argentí. Fou una de les més disputades i per la seva competitivitat van desaparèixer quasi totes les taules acordades, afavorint al màxim l’espectacle.
El britànic Anthoni Kosten va fer bons els pronòstics de favorit. A la primera ronda va seure al primer tauler, i ningú el va desplaçar d’aquest lloc de privilegi, tot demostrant en les seves partides, el característic joc anglès, combinatiu i ple d’originalitats, finalitzant el torneig imbatut amb 7 punts.
Empatats amb el primer van quedar Mijhail Marín de Romania, i Athanas Kolev de Bulgària, tots 3 amb 7 punts. Marin jugador de la selecció olímpica de Romania, i participant en el darrer interzonal jugat a Manila, restà també imbatut, tot demostrant la seva qualitat escaquística. Kolev, tot i que va ensopegar amb Kosten, es va recuperar en les rondes finals.
S’esperava una mica més del suec Hèctor, gran especialista en aquest tipus de tornejos, tot i que quedà en un meritori 4t lloc, amb 6,5 punts. Empatats amb Hèctor, quedava Semkov (Bulgària), Mellado, Castro (Colombia) i el terrassenc Ubach. Cal destacar el paper dels dos jugadors catalans, enmig dels jugadors internacionals.
Fluixa actuació de Danailov, potser un xic cansat del Circuit. Armengol quedà com a primer jugador local, encapçalant el grup de jugadors amb 5,5 punts.
En la classificació de veterans Ridameya aconseguí el primer lloc, superant al clàssic Bordell que quedà segon.
Per equips el Catalonia i el Terrassa van ser els millors.
En l’Open juvenil la campiona va ser Esther Plaza de Sallent, malgrat no ser favorita al títol, ja que era infantil, fent un torneig molt regular, i decidit pel desempat Bucholsz, degut al bon torneig de Josep Boix (Terrassa) el 2n, i Josep M. Companyó (Berga) el 3r, tots ells amb 6,5 punts. Els 3 van ser els més destacats del torneig.
Els favorits del torneig i jugadors de 1a categoria, Àlex Esteve i Xavier Muñoz, van ensopegar a les primeres rondes, la qual cosa els va allunyar dels llocs capdavanters.
A destacar també el joc de M. Moya, D. Oliva i J. Viladrich.
1991
Basat en la crònica del Butlletí del club
Un total de 64 jugadors prengueren part en aquesta nova edició, entre els quals la vinguda novament d’escaquistes dels països de l’Europa de l’est: 5 romanesos liderats pel MI Mihail Marin, i 4 búlgars. També participaven 2 jugadors del continent americà, el colombià Oscar Castro, que tornava a participar en el nostre torneig després d’uns anys d’absència, i el GM canadenc Kevin Spraggett, que havia disputat eliminatòries al matx de candidats al campionat del món.
Tot això feia esperar un torneig molt interessant, però aparegueren amb més freqüència de la desitjada, les desagradables taules acordades, aquelles que es produeixen amb 20 jugades. Això va fer que al final es produís un empat al capdavant amb 7 punts, del MI Constantin Ionescu, el GM Kevin Spraggett i el MI búlgar Vladimir Dimitrov. Finalment, pel sistema de desempat progressiu, el campió d’aquesta edició fou Constantin Ionescu, que demostrà al llarg del torneig un joc molt sòlid i efectiu a la vegada. Per sota de les seves possibilitats es classificaren Mihail Marin, 4t amb 6,5 punts i el GM Lubcho Spassov 18è amb tan sols 5 punts en perdre l’última ronda amb Joan Mellado. En Joan quedà en un merescut 8è lloc amb 6,5 punts. I l’altre jugador manresà Josep M. Baron fou 9è amb 6 punts. Tots dos demostraren una combativitat formidable.
En la classificació per equips Romania i Bulgària amb 25 punts quedaven empatades, i el Catalonia fou tercer.
En la categoria de veterans guanyà per segon any consecutiu Josep Ridameya.
En el torneig juvenil un infantil del club, es va alçar amb la victòria, era Jordi Rodríguez amb 7 punts, per altra banda en David Huesca de Berga, va protagonitzar un torneig molt fort. Des del principi, ja es va veure que serien els candidats a la victòria, i en la darrera ronda, el David només va poder fer taules, i la victòria del manresà, li donà el títol.
A destacar el joc dels perseguidors J. L. Muñoz, J. Viladrich, R. Revilla, A. Martinez i sobretot F. Escudero.
1992
Basat en la crònica del Butlletí del club
Era el XX Open Internacional Ciutat de Manresa, i novament al Centre Cívic Selves i Carner. Amb molta presència de jugadors de l’Europa de l’est, després de la caiguda del mur de Berlín. Els romanesos Marin, C. Ionescu i L. Ionescu, els russos Ivanov, Solozhenkin i Shevelev, els búlgars Spassov i Dimitrov, i el canadenc Spraggett. Tots ells amb els catalans Mellado, Ubach, Rahal, Ferrón i el manresà Baron, feia pensar en un torneig força disputat i amb partides ben interessants. Al final el guanyador fora el GM romanès Mihail Marin, amb un total de 7 punts (5 guanyades i 4 taules) amb el seu estil que ja coneixem, estratègic i eficaç.
Amb els mateixos punts en 2a, 3a i 4a posició respectivament, quedaren Alexey Ivanov, Lubcho Spassov i Kevin Spraggett. Menció especial per aquest darrer, ja que el canadenc en la darrera ronda va buscar la victòria fins el final contra el rus Solozhenkin, resultant una partida maratoniana de 81 jugades i que va finalitzar passada l’una de la nit.
Finalment, en veterans el primer lloc fou per Ridameya. El primer juvenil va ser Sergi Alonso d’Igualada. I en la classificació per equips, el Catalonia va ser el primer.
L’Obert juvenil va tenir al berguedà Sebastià Cunill com a campió, després d’una aferrissada lluita amb Xavier Duran (Epic), decidida per un ajustat desempat Bucholz.
Darrera d’ells Ll. Espinalt (Catalonia) campió de 3a categoria. David Vigo (Catalunya) i X. Burgos (Súria).
En infantils Lluís Serrat (Avinyò) va proclamar-se campió amb 5 punts, seguit de C. Padilla i G. Sibila.
1993
Basat en la crònica del Butlletí del club
Sobrepassades les 20 edicions del torneig, aquest any era de destacar l’elevat nombre de participants, 111 jugadors, i amb un nivell important, 5 GM, 6 MI, 1 MN i 6 MC. Aquest nombre de titulats, juntament amb un considerable nombre de jugadors catalans amb un elo superior als 2200, foren els responsables que la lluita fos molt forta, ronda a ronda entre romanesos, russos, búlgars, un georgià, un canadenc, un suec, un colombià i jugadors d’aquí. Fruit de tot això, 6 jugadors quedaren empatats a 7 punts en el primer lloc, decidint-se el desempat pel sistema acumulatiu a favor del GM romanès Mihail Suba. El seguia Mihail Marin (Romania), C. Ionescu (Romania), A. Ivanov (Russia), O. Castro (Colòmbia) i S. Semkov (Bulgària).
Amb 6,5 punts hi hagué un grup format pels jugadors K. Spragguett (Canadà), S. Shevelev (Russia), T. Gimbrant (Suècia) i E. Solozhenkin (Rússia).
Amb 6 punts el primer català que fou E. Simon del Terrassa, que sempre va jugar en els primers taulers. Els jugadors locals J. Baron, J. Pérez i J. Basas també van fer una bona actuació amb els seus 6 punts.
La classificació per equips la guanyà l’equip romanès. En veterans l’habitual Ridameya. I en la categoria Juvenil J. Baron.
El torneig juvenil va comptar amb una bona participació. En Jordi Palà del Capellades, va dominar de forma total el torneig, proclamant-se campió. En Jordi Sánchez no va poder seguir el seu ritme, però es va classificar segon. Darrera d’ells Ll. A. Benavides tercer, i J. Basas i M. Illescas. Destaquen Joan Queralt, Beatriz Sánchez, A. Castany i A. Martinez.
1994
Basat en la crònica del Butlletí del club
Al Centre Cívic Selves i Carner tornàvem a tenir la nostra cita anual amb més de 100 jugadors al quadro principal del XXII Open. A banda dels jugadors d’aquí, en venien d’Iraq, Suècia, Rússia, Bulgària amb el ja conegut Lubcho Spassov, i Romania amb els habituals Mihail Suba, Mihail Marin, Constantin Ionescu i Sergiu Lupu.
El guanyador fora el MI Constantin Ionescu amb un total de 8 punts sobre 9 possibles. Realitzà un torneig excel·lent i amb resultats prou notables, com la seva victòria sobre el GM Suba. Empatat amb Ionescu però amb pitjor desempat quedà el MI Sergiu Lupu, que amb un estil de joc prou peculiar mantingué les opcions de títol fins a la darrera ronda.
Amb 7 punts quedaren empatats el GM Lubcho Spassov i Mihail Marin. Destaca la combativitat del búlgar Spassov que acabà el torneig sense haver arribat a signar cap partida en taules, i amb un inici de torneig esplèndid amb 5 punts de 5 possibles.
Per sota de les seves possibilitats quedà el GM Suba amb 6,5 punts, i amb dues derrotes, una contra el guanyador del torneig, i l’altre contra Spassov. Empatats quedaren entre d’altres, els locals Miguel Herreros i Joan Canal fent un torneig fabulós.
L’Open juvenil va ser una vegada més la plataforma per promoure ascensos de categoria. L’Andreu Castany de Guissona va obtenir un triomf abassegador sobre els seus rivals, amb molt de mèrit per la seva juventut i joc complert.
L’Alexis Martin va jugar molt fort, però no va poder seguir el seu ritme i acabà segon, empatat amb 6 punts amb Mario Pérez, que va fer un bon final de torneig. I amb 5,5 punts es van situar A. Burniol, A. Real, X. Oñate i A. Roldan.
1995
Basat en la crònica del Butlletí del club
L’Open principal continuava creixent amb un nivell de jugadors fort com no s’havia vist mai. En total 107 jugadors amb la presència de 6 GM, 6 MI, 4 MF i 7 MC. Aquesta nombrosa presència va facilitar la combativitat i de retruc, l’emoció i l’espectacle que tant agraeixen els afeccionats. Mostres de tot això, foren les “sorpreses” a les primeres rondes, com la derrota del GM Gilardo Garcia amb Milla, i les taules de Caballé contra Agnos a la 1a ronda, les taules del canadenc Spraggett contra Gonell a la 2a ronda, i la lluita entre els primers taulers, un exemple el vàrem tenir en la darrera ronda, on Spragguett i Korneiev jugaren una partida de 91 jugades que va decidir el guanyador.
El guanyador fou Kevin Spragguett amb un total de 7,5 punts. Finalment, tenia el seu premi que amb altres edicions ja havia buscat, demostrant constància i capacitat de lluita.
Amb 7 punts quedava Lubcho Spassov, Mihail Marin, Joan Mellado i Antoni Gual. Tots ells van fer un bon torneig. Un esment especial a jugadors com l’Antoni Gual o el Fermí González que en tot moment van lluitar entre els primers taulers, donant més d’una sorpresa desagradable als hipotètics favorits.
Per sota de les seves possibilitats quedaren el manresà Jordi Magem, el GM rus Korneiev i el GM cubà Amador Rodríguez. Jordi Magem, un dels favorits del públic, començà el torneig d’una forma fulgurant, amb 4 victòries seguides, però encadenà una sèrie de 5 taules seguides, que el privaren dels llocs d’honor.
El MC Josep M. Baron es va situar amb 6 punts, amb un xic més de sort, podia haver estat entre els 10 primers.
L’Open Juvenil va ser absolutament dominat per Carlos Senar del Terrassa, ho demostra que una ronda abans de finalitzar el torneig, ja era campió. Darrera i jugant un torneig més que acceptable, Àngel Burniol del Serapi Farré i Marco Antonio Sánchez del Martorell. Més enrere Guerrero, Fernández i Abad.
1996
En aquest any hi haurien molts canvis, el primer era que per primera vegada es jugava al Museu de la Tècnica de Manresa, un marc incomparable, que portava un salt de qualitat en el que era el torneig. La segona novetat era que es deixava de fer l’Open Juvenil, ja que ara jugarien tots en un sol grup, establint diferents premis per categories.
Basat en la crònica del Butlletí del club
D’aquesta forma es presentava el 24è torneig, el més fort dels jugats fins el moment, amb 117 participants, entre els quals hi havia 8 GM, 7 MI, 1 MF, 2 MN i 6 MC. Entre els favorits el català Jordi Magem, el rus Oleg Korneev, els romanesos Mihail Marin i Constantin Ionescu, el cubà Amador Rodríguez, el búlgar Alexandre Delchev, i molts més. Amb 7,5 punts Delchev era el guanyador amb joc segur i en alguna partida, comptant amb la sort dels campions.
Seguien amb 7 punts Constantin Ionescu, Amador Rodríguez i Oleg Korneev.
El manresà Jordi Magem acabà per sota de les espectatives, amb un total de 6,5 punts; el nombre excessiu de taules, tot i que gairebé totes jugades fins el final, i la manca de fortuna en alguna partida en serien les conseqüències. El millor classificat del club, fou Joan Carles Sampera amb un total de 5,5 punts.
A destacar l’excel·lent actuació de la campiona d’Espanya sub-14 Raquel Sales (Castelló) amb 5,5 punts.
1997
Basat en la crònica del Butlletí del club
Celebràvem l’edició XXV de l’Open en un moment de consolidació ja que el nostre torneig era un punt de referència, com ho demostren els 117 inscrits. Tot i que la particiàció de jugadors titulats del país va ser minsa, donat que van coincidir les dates amb el Campionat d’Espanya per Equips.
Pel que fa a jugadors titulats estrangers, cal dir que el rus Cherniaev i l’israelià Kogan, es van afegir als ja habituals, M. Marin, C. Ionescu, A. Rodríguez i L. Spassov.
El guanyador d’aquesta edició fou amb 7,5 punts el MI colombià i jugador del Terrassa Jorge González, que mostrà un gran esperit de lluita, amb solament unes taules, i molta habilitat en els moments decisius, aconseguint 4,5 punts en les darreres 5 rondes.
Empatats a 7 punts i per aquest ordre, es classificaren Ionescu, Cherniaev, Rodríguez, Kogan, Vehí i Pablo. D’aquests jugadors caldria destacar a Ionescu que estigué sempre per davant, però se li escapà en les darreres 4 rondes amb 4 taules.
I finalment comentar la mala sort de l’armeni Movsziszian que sempre anava davant i acabà amb 6,5 punts el 8è, al perdre la darrera partida amb el campió. De guanyar la partida hauria obtingut el 1r lloc. Finalment, i un any més, el primer jugador local va ser Josep. M. Baron amb 6 punts.
1998
Basat en la crònica del Butlletí del club
Una vegada més i superant moltes dificultats, es va organitzar l’edició número XXVI de l’Open al Museu de la Ciència i la Tècnica de Manresa. Un total de 109 jugadors amb 12 estrangers de 8 països.
Entre els favorits, el manresà Jordi Magem, alguns jugadors sudamericans de potència contrastada com Amador Rodríguez, Román Hernández, Javier Campos o Jorge González, i el dues vegades campió del torneig C. Ionescu. També comptar amb la presència del manresà Joan Mellado, i altres jugadors catalans com Antoni Gual o Víctor Vehí.
Una nota agradable va ser comptar amb la presència d’un dels jugadors present en les primeres edicions del torneig, l’holandés Joan Van Baarle.
El xilé Javier Campos va destacar de seguida, acompanyat de la resta de favorits, entre els quals i com a sorpresa, el jugador català José Manuel López. Els enfrontaments entre els favorits, van acabar majoritàriament en taules, i això va conduir a una darrera ronda, on tres jugadors estaven empatats a 6,6 punts, Campos, González i Magem i tots tres podíen guanyar el torneig. Després d’algunes partides emocionants, es va produir un empat final a 7 punts, entre els sis jugadors més regulars. Mitjançant el sistema de desempat acumulatiu, es va arribar a l’ordre següent: Campos, Magem, Gual, González, Hernández i Rodríguez. Jordi Magem malgrat ser el jugador que es va enfrontar a rivals més forts, no va poder repetir el triomf de 1986. Per altra banda, en Joan Mellado va demostrar la seva força i es va situar encapçalant el següent grup de jugadors, amb mig punt menys.
Una vegada més, el millor jugador local va ser el MC Josep M. Baron, el 13è amb 6 punts.
1999
Basat en la crònica del Butlletí del club
El Museu de la Tècnica acollia novament el Torneig, amb més de 100 jugadors com era habitual. En Joan Mellado es va imposar de forma clara amb 8 punts en solitari. Feia 4 anys que el Joan buscava un triomf en el nostre torneig, i el va aconseguir amb un alt esperit de lluita i un joc força superior al d’altres ocasions. Quan en la darrera ronda, el GM Pogolerov d’Ucraïna, va tombar el rei, la qual cosa feia campió al Joan Mellado, tot el públic assistent, que era força, va manifestar amb espontaneïtat el gran goig que sentien pel triomf del manresà.
Molta resistència va trobar pel camí, el principal fóra Estremera, que anava líder per la meitat del torneig, però unes imprecisions en la part final el deixaren en un meritori segon lloc.
El GM Moskalenko va jugar al seu nivell habitual i va tenir les seves possibilitats, però es va quedar en la tercera plaça, per davant del MI Campos, i tancant el grup dels 4 jugadors amb 7 punts, l’argentí Jorge Iglesias, jugador no titulat, però que va resultar molt fort.
Molta expectació en l’entrega de premis, presidida per autoritats, representants del club, Federació i entitats col·laboradores.
2000
Basat en la crònica del Butlletí del club
Amb el canvi de Junta entrava com a president Ferran Gràcia i Vergara, i apostava fort per l’organització del LXX Campionat d’Espanya. Per primera vegada s’havia d’habilitar tot l’espai del Museu de la Tècnica, per encabir els participants del torneig. Per aquest fet, en el XXVIII Open es va haver de modificar el tipus de competició, i adaptar a la modalitat d’escacs actius a 9 rondes, per poder-se disputar en un cap de setmana.
El torneig va comptar amb una participació molt forta com es pot veure en la classificació. La igualtat va ser predominant, fet demostrat en la classificació final, on 6 jugadors van acabar primers amb 7 punts. Amb el desempat pel sistema Bucholz, Javier Campos va ser el guanyador, i darrera Moskalenko i Kovacevic. Els manresans Magem i Mellado 5è i 6è respectivament, sempre van tenir opcions, i el primer classificat del club va ser en Juli Pérez, empatat amb S. Armengol i J. Baron.
2001
Basat en la crònica del Butlletí del club
El 29è Open va adoptar la modalitat d’Escacs Actius, mantenint el fluxe de jugadors estrangers i titulats, entre ells 4 GM, l’ucraïnès Moskalenko, el cubà A. Rodriguez, els catalans Lluís Comas, i David Garcia Ilundain, juntament amb el manresà Joan Mellado, i els MI Oscar de la Riva i Michael Rahal, entre més de 15 jugadors titulats. I jugadors com Gual, Jerez, Torrecillas o Baches, que sempre podien complicar les partides als favorits.
La igualtat va dominar el torneig, ja que 4 jugadors van empatar en el primer lloc amb 8,5 punts de 9 possibles, eren M. Rahal, D. Garcia Ilundain, A. Rodríguez i A. Rios. Finalment Michael Rahal jugador de l’UGA, amb el desempat Bucholz va ser el campió. Les partides de la darrera ronda entre els aspirants al títol van ser prou emocionants i van demostrar la qualitat dels primers classificats. A destacar l’actuació del M FIDE M. Muñoz.
El primer local fou Josep M. Baron a 1,5 punts del primer, i empatats, Juli Pérez i Salvador Armengol.
2002
Era el XXX Open Internacional, i el president Ferran Gràcia va promoure un concurs de pintura ràpida. Els quadros van estar exposats en el local durant tot el Torneig.
Crònica del Regió7 dia 26 d’agost de 2002 – Toni Mata i Riu
El mestre argentí Rubén Felgaer inscriu el seu nom a l’Internacional de Manresa
Només té vint-i-un anys, i des de fa dos és un professional dels escacs. El delata l’accent argentí, aquesta inconfusible marca d’identitat d’un poble que viu atrapat per la crisi. EI seu posat intranquil, una estampa de nen prodigi un mig somriure que amaga un instint assassí, noble i pacífic però implacable damunt els taulers, perfilen la figura del nou vencedor de l’Open Internacional Ciutat de Manresa d’escacs. Rubén Felgaer, pendent de ratificació de la federació internacional de la seva nominació definitiva com a Gran Mestre, va recollir ahir els sis-cents euros destinats al vencedor de la trentena edició del torneig que any rere any organitza el Catalonia. La darrera jornada tenia la transcendència pròpia d’un gran esdeveniment esportiu, el qual fins al darrer moment no ha de conèixer el seu desenllaç. Felgaer en tenia prou amb unes taules davant l’osonenc Lluís Comas, en el pols que enfrontava els dos millors classificats del rànquing inicial del torneig. La partida va acabar amb l’empat que l’argentí necessitava, «però després de patir molt». Felgaer va declarar que «Comas ha jugat amb negres, però ha estat molt actiu des de l’inici. Ell necessitava el triomf per aspirar a guanyar el torneig, i ha estat en bona forma. Fins i tot ha aconseguit una posició avantatjosa, però un cop tàctic meu ha permès igualar el joc».
Per darrere de Felgaer, fins a vuit jugadors empatats a 7 punts, una llarga llista de la qual en van sortir molt ben parats el també argentí Fernando Peralta (MI) i el manresà Joan Mellado (MI), segon i tercer, respectivament, en la classificació final.
Després de guanyar a Manresa, Felgaer anirà a passar uns dies a Sevilla, «a casa d’un amic de Ia infància», i després iniciarà un nou periple, per Madrid i Anglaterra, abans d’anar a Eslovènia, on s’integrarà a la selecció argentina, que disputarà l’Olimpíada dels escacs. «I al novembre tornaré a casa a descansar una mica», diu.
Amb el mateix grau de satisfacció que Felgaer estaven ahir al migdia, després de l’acte de lliurament de trofeus, amb presència del regidor d’Esports, Josep Empez, els responsables del Catalonia, entitat de gran prestigi que ha vist com el seu torneig internacional ja ha fet trenta anys. El president, Ferran Gracia, va qualificar de «positiva» l’experiència.
2004
Després d’un any sense organització del Torneig, es reprenia de nou i aquesta vegada seria a l’Institut Oms i de Prat de la ma d’un nou president, en Salvador Soler.
Crònica del Regió7 dia 29 d’agost de 2004 – Anna Cano
El georgià Zviad Izoria, amo de l’Open Ciutat de Manresa
Després de fer un gran paper a l’open de Solsona i amb només 20 anys, Zviad Izoria es va emportar, ahir, el trofeu de vencedor de l’Open Ciutat de Manresa, amb una última partida que va finalitzar amb taules pactades. El cert és que el georgià va dominar tot el torneig des de la primera ronda, però compartia el lideratge amb fins a cinc contrincants. Dos d’ells, Mihail Marin i George-Michael Grigore, van ser tercer i sotscampió, respectivament. La resta de participants, però, no van deixar d’estar a l’alçada dels vencedors durant tot el torneig. Així, en la classificació final, la mestra Tatania Kononenko es va situar quarta, a un pas d’aconseguir la norma de mestra a l’enfrontament amb Joan Carles Vila. El mestre cubà Yuri González va acabar cinquè, però la gran decepció del trofeu va ser el sisè lloc del mestre internacional Oleg Kornev que, en cap moment, no va dominar les partides. En l’apartat nacional, el primer català classificat va ser el viguetà Lluís Comas, en la vuitena posició, i l’escaquista del Pont de Vilomara, Manolo Gómez (20), va rebre el premi especial del Catalonia, un cap de setmana a Andorra. Tot i així, no va ser el primer classificat del club, ja que Joan Carles Vila va renunciar al guardó en favor del premi de la seva franja d’Elo, 2000-2150, una recompensa de 100 euros. També és de destacar les feines de Rafael Jané, que va ser 25è, i Adrià del Valle, que va ser 23è en la classificació. Continuant amb guardons, Carlos Fernández, del Sant Josep de Badalona, va aconseguir el Premi Bellesa a la millor partida del torneig.
2005
El 32è torneig, tornava al format original de ronda diària, i es jugava en el local del club, al costat del Museu de la Tècnica.
Crònica del Regió7 dia 28 d’agost de 2005 – Toni Mata i Riu
Jorge González guanya un Open de Manresa esperançat a tornar a viure èpoques millors.
En un racó de la sala gran penja un diploma polsinós í arrugat que dona fe del triomf de l’Ajedrez Catalonia Club en el campionat català de tercera categoria de la temporada 52-53. Passa desapercebut en un local social vestit de cartells i fotografies. Més de mig segle després d’aquella victòria, el diploma va ser testimoni fidel í callat del lliurament de premis de l’Open internacional Ciutat de Manresa. Una edició, la 32a. de transició i austeritat a la recerca que tornin els bons temps, quan el torneig feia goig. Jorge Gonzalez va recollir ahir al migdia el guardó que l’acredita com a vencedor d’una competició que va començar a caminar el 1973 i que només es va aturar un cop, fa dos estius. El pes de la tradició, de diplomes com el que mira el present des d’un racó de la seu del Catalonia, obliga a recuperar el pas perdut. Mitja barba al rostre i la mirada del campió esgotat per l’esforç. El colombià Jorge Gonzalez viu a Sant Joan de Vilatorrada i és un habitual de l’obert manresà. En tenia prou amb unes taules, i les va aconseguir, amb negres, davant el manresà Jordi Magem en la novena i última ronda. Per a ells van ser els 1.100 euros del primer classificat, en un torneig copat pels jugadors forans: sols dos catalans, els locals Magem i Joan Carles Sampera, entre els deu primers de la classificació final.
L’Open Internacional Ciutat de Manresa es va disputar al local del Catalonia per primer cop «i esperem que últim». El president de l’entitat, Salvador Soler, va insistir ahir que «ha estat una edició de transició en l’intent de recuperar l’esplendor que havia tingut», però va convidar a mirar-se el torneig d’enguany «des d’una òptica positiva: hem estat a casa nostra». En una anàlisi realista de la situació. Soler va explicar que «avui dia hi ha molta competència, amb els torneigs de la costa i altres, i no sent gens fàcil tornar al nivell de què el nostre obert havia gaudit. Ens faria falta més suport econòmic per acollir més jugadors que la cinquantena d’aquest any». El president del Catalonia va voler agrair l’esforç «dels jugadors de casa, aquells que potser queden el trenta o el quaranta, però venen, paguen la seva inscripció i donen vida al torneig.»
El regidor d’Esports de l’Ajuntament de Manresa, Josep Lluís Gozalbo, va reconèixer que «el futur de l’Open no és que es jugui en aquest local» i va afirmat que «hem d’estudiar fórmules, tots plegats, per alleugerir la carrega econòmica que això implica». El cost del lloguer ha estat la causa que el torneig no s’hagi disputat en els darrers temps al Museu de la Tècnica, un escenari que a la dècada dels noranta havia acollit grans jornades d’escacs.
2006
Amb el canvi de Junta feia poc, i sense tenir molt temps per la preparació, es va haver d’organitzar l’Open en format d’Escacs Actius a l’Hotel Pere III.
Crònica del Regió7 dia 21 d’agost de 2006 – Redacció
El Ciutat de Manresa es queda a casa amb el triomf del jugador manresà Joan Mellado
El manresà del Sant Boi Joan Mellado va donar la sorpresa i es va imposar en la 33a edició del torneig Ciutat de Manresa d’escacs, que es va disputar ahir a l’hotel Pere III amb un novedós sistema de nou rondes de partides ràpides el mateix dia. L’espectacularitat va ser la nota més destacada d’aquest torneig, ja que en pocs minuts es van haver de dilucidar totes les partides, la qual cosa va proporcionar moments d’autèntica emoció.
Mellado, que és Mestre Internacional, va obtenir set punts i va avantatjar de mig Mirzaev, Gran Mestre d’Azerbadjan i màxim favorit per endur-se el triomf final. La tercera posició va ser per al també Mestre Internacional Jonathan Alonso, que va fer la mateixa puntuació que Mirzaev. En total, el torneig va tenir un gran mestre, quatre mestres internacionals, tres mestres de la FIDE (Federació Internacional d’Escacs) i cinc mestres catalans. La participació total va ser de 77 escaquistes. El guanyador va cimentar el seu triomf en la setena ronda, ja que fins aleshores anava empatat amb Mirzaev. En aquest moment, però, aquest va fer taules amb el jugador de l’Escacs Catalonia Francesc Manel Delis Ramos, i això va significar que ja no pogués recuperar aquest mig punt en la resta de la competició. Delis Ramos, a més de tenir aquesta possibilitat de fer de jutge del torneig, va completar una gran actuació i va finalitzar setè. L’altre jugador del club local, Josep Maria Baron Isanta, va ser sisè, just per darrere del cubà Yuri Gonzàlez, que es va classificar cinquè, i del guanyador de l’any passat, el colombià Jorge González, que en aquesta ocasió es va haver de conformar amb la quarta posició. L’organització del torneig va fer una valoració positiva d’aquest, tant en la seva vessant competitiva com tècnica, amb l’única salvetat que la rapidesa en la disputa de les partides, de 15 minuts per jugador més cinc minuts per jugada, va fer que hi hagués força temps d’impàs entre una i l’altra. El president d’Escacs Catalonia, Joan Carles Vila, però, recorda que «el nostre objectiu és recuperar el format de nou dies i una ronda en cadascun d’ells. La participació d’enguany, que ha estat força bona en qualitat i nombre, ens dóna peu a tenir un bon suport i que poder fer un torneig com el que volem sigui interessant per al club i la pròpia ciutat». De moment, el que buscaran a partir d’ara és «començar a lligar coses per l’any que ve, per tal que poguem aconseguir tenir el torneig que volem». Sobre la possibilitat de compaginar un torneig de nou rondes i nou dies amb un altre tan espectacular com el disputat ahir, d’un sol dia, Vila creu que «seria inviable des del punt de vista econòmic, ja que no podríem garantir una bona participació en tots dos». El que si que volen intentar fer és «recuperar l’esperit del torneig Ciutat de Manresa, el més antic de Catalunya i d’Espanya. Aquest any sembla que ho hem pogut aconseguir amb la sala on s’ha jugat, a l’hotel Pere III, on també es va jugar el primer torneig. Pot ser un primer pas per poder tenir una sala estable i en condicions a la ciutat per tal de dur-hi a terme competicions».
2007
Crònica del Regió7 dia 23 d’agost de 2007 – Roger Junyent
Final amb sorpresa al Ciutat de Manresa
El cubà Corrales, convençut del seu triomf, bada i firma unes taules que donen el primer lloc a Narciso.
Fidel Corrales afrontava l’última jornada del 34è Obert d’Escacs Ciutat de Manresa com a líder, però el cubà estava mal informat i va firmar unes taules que no li eren suficients per adjudicar-se el títol. En canvi, el seu perseguidor Narciso va vèncer la seva partida i va igualar Corrales, i li va ser favorable el desempat.
Una badada del Mestre Internacional Fidel Corrales va servir perquè el Gran Mestre Marc Narciso acabés com a campió del 34è Open Internacional Ciutat de Manresa d’escacs.
El cubà Fidel Corrales afrontava la jornada com a principal favorit, ja que disposava de mig punt sobre el segon classificat, Marc Narciso. Però poc després de l’inici de la partida, sorprenentment, el cubà va firmar unes taules contra ei Gran Mestre Rashad Babaev, fet que donava mig punt a cadascun d’ells. El jugador cubà pensava que amb unes taules en tenia prou per guanyar perquè el desempat l’afavoria, però el sistema aplicat en aquest torneig el va acabar perjudicant i es va quedar amb el segon lloc. Ahir, si en comptes de firmar les taules prematures hagués jugat més estona i hagués aconseguit la victòria, hauria estat campió. Tot i les taules, Corrales també s’hauria endut la victòria si Marc Narciso hagués firmat taules o hagués perdut la seva partida. Però la victòria del català sobre el Mestre Internacional Logman Guliev li va permetre empatar a set punts i mig amb Corrales, i a l’hora d’establir el desempat en va sortir beneficiat, mentre que el cubà, després de veure’s campió d’un torneig que havia liderat en solitari les últimes dues rondes, va quedar relegat al segon lloc, fet que va encaixar amb gran esportivitat. A més, Fidel Corrales podria haver aconseguit el títol de Gran Mestre, però tot i disposar de prou rànquing ELO, s’hauria d’haver enfrontat a tres grans mestres i només ho va fer contra dos. EI tercer lloc va ser per al Gran Mestre de l’Azerbaidjan, Rashad Babaev. El Mestre Internacional Yuri Gonzalez es va haver de conformar amb el quart lloc, mentre que el Mestre Fide David Alsina va ser cinquè. El Mestre Internacional Luis Rojas va ser sisè, seguit de Luis Ignacio Rubio que durant aquest open ha aconseguit el títol de Mestre Internacional. El premi per al millor jugador entre els majors de 60 anys va ser per a Josep Bassas, mentre que per als menors de 16 anys va ser per al jove igualadí Imar Tallo, que ha estat una de les sorpreses de l’open. El millor jugador local va ser Joan Ramon Menac. L’entrega de premis va estar presidida per l’alcalde de Manresa, Josep Camprubí, al costat de Francesc de Puig, director del CAR de Sant Cugat en representació de la Secretaria General de l’Esport de la Generalitat. Pel que fa al torneig Ciutat de Manresa per a jugadors no federats i que des de dilluns s’ha disputat paral·lelament a l’Open Internacional, el guanyador va ser Marc Millan, mentre que Miquel Vallès va quedar en el segon lloc seguit d’Amadeu Bargués.
2008
Basat en la crònica publicada pel club
L’Obert presentava una llista de jugadors fantàstica amb prop de 100 jugadors, de Cuba, Azerbaidjan, India, Russia, Ucraïna, Brasil, Irlanda, Argentina, França i Alemania.
El torneig molt disputat com indica el final amb 7 jugadors empatats en el primer lloc. El desempat atorgava la primera plaça a Lazaro Bruzon del Brasil, que sempre va jugar en els primers taulers, sense perdre cap partida. Seguien Logman Guliev (Azerbaidjan), Alexandr Fier (Brasil), Rashad Babaev (Azerbaidjan) també sense perdre cap partida, Fidel Corrales (Cuba) i Lorenzo de la Riva de Balaguer.
Junt amb el torneig es van fer altres activitats paral·leles, entre elles un torneig per a no federats.
2009
Crònica del Regió7 dia 1 de setembre de 2009 – Adrià Torner
El Ciutat de Manresa corona Yusnei Bacallao i gradua el jugador local Roland Albets
El mestre FIDE cubà Yusnel Bacallao va endur-se el triomf del 36è Obert Internacional d’Escacs Ciutat de Manresar enguany en un sol dia modalitat activa, de partides ràpides. Bacallao tenia millor desempat amb el segon classificat, el també mestre FIDE cubà Carlos Larduet. El local Roland Albets va ser la gran sorpresa del torneig, en assolir la sisena posició general.
El clàssic torneig manresà, el més antic dels que s’organitzen, finalment es va poder fer i, segons el president de I’Escacs Catalonia, Marcel Albets, la valoració és totalment positiva, ja que s’hi esperava, com a màxim, uns 50 participants. “Hem tret bona nota en el primer torneig que organitzem. Una participació excel·lent amb 61 escaquistes, 5 o 6 banderes diferents, quan fa tan sols dos mesos que vam entrar”, va explicar Albets. El president, a més, va destacar-ne l’ambient: “el format d’un dia és atractiu i obrir el museu a la gent ens ha afavorit, hi ha hagut molt de caliu”. Albets va assegurar que hi haurà un 37è obert i que serà de 9 dies, encara que troba possible fer també un torneig actiu.
Bacallao es va endur l’obert tot i estar igualat a punts amb Larduet; Lelys Stanley Martínez, vencedor a la Pobla de Lillet, va ser tercer; el gran mestre ucraïnès Yuri Solodovnichenko, quart; i el mestre internacional colombià Jorge Antonio González, cinquè. El Local més destacat va ser el fonollosenc Roland Albets (19 anys), que en una última partida contra el mestre internacional Joan Mellado va vèncer i va situar-se en sisè lloc, a davant del gran mestre suec Lars Karlsson i del cubà Orelvis Pérez.
2010
Crònica del Regió7 dia 31 d’agost de 2010 – Laura Fíguls
Lariño es corona al Ciutat de Manresa
El jove jugador gallec es va proclamar ahir campió de la 37a edició de l’Obert Internacional del CE Catalonia.
L’Obert internacional d’Escacs Ciutat de Manresa va coronar ahir com a guanyador de la 37a edició el mestre internacional gallec David Lariño. El torneig: que s’enmarca en la festa major de la ciutat i és organitzat pel Club Escacs Catalonia, va revalidar l’èxit de convocatòria, amb 84 participants inscrits, que van omplir durant tota la jornada la sala principal del Museu de la Tècnica. I a més, la cita va ratificar el prestigi que s’ha guanyat en els circuits d’escacs, ja que va convocar fins a nou grans mestres internacionals d’onze països diferents.
David Lariño, de 21 anys, va adjudicar-se la victòria del Ciutat de Manresa després de fer taules amb el mestre internacional Alexander Ipatov, en la novena i darrera ronda del torneig. “Sabia que amb unes taules ja guanyava i he preferit no arriscar-me”, va revelar ahir després de recollir el trofeu. “No m’esperava gens guanyar, ja que hi havia grans mestres i altres escaquistes molt forts”, reconeix Lariño, que va ser campió estatal absolut el 2008.
Al costal del duel entre el gallec i Ipatov, a la taula número dos, es va lliurar la partida més emocionant de la novena ronda, que encarava el gran mestre armeni Karen Movsziszian i Orelvis Pérez. L’enfrontament va atraure l’atenció dels altres jugadors, que ja havien acabat la seva actuació, i dels aficionats i curiosos que havien discorregut pel Museu de la Tècnica durant tota la jornada.
L’obert va tenir una jornada molt lluïda, tot i que era la segona edició que es disputava amb el format d’un sol dia de competició. Els organitzadors van haver de reduir el torneig i concentrar les nou rondes “per problemes tècnics, però, sobretot econòmics”, segons van apuntar els dos vicepresidents de l’entitat Jaume Comes i Ramon Menac.
El Ciutat de Manresa és el torneig que ha sumat més edicions dels que se celebren a l’estat espanyol. ”És el degà dels oberts a l’estat espanyol”, va afirmar el vicepresident del Club Escacs Catalonia Ramon Menac. El Ciutat de Manresa forma part del circuit català i molts jugadors, fins i tot d’altres països, van enllaçant les diferents cites. “Per exemple, en pocs dies, molts jugadors hauran competit a Sants, Manresa, Sabadell i Santpedor, el proper cap de setmana”, va explicar Menac. Comes va afegir que un dels al·licients dels escacs és que reuneixen jugadors “d’un ampli ventall d’edats” i el Ciutat de Manresa en va ser un mirall. Al costat del participant més gran, de 80 anys, s’enfrontaven jugadors que n’acabaven de complir 12. I destacava, entre les taules, el més menut, l’armeni Arthur Harutian, de set anys, amb diferents membres de la seva família que participaven al torneig.
2011
Crònica del Regió7 dia 30 d’agost de 2011 – X. P.
L’hispanocubà Orelvis Pérez, campió del 38è
Obert Ciutat de Manresa
El torneig, en modalitat d’escacs actiu, va tenir lloc ahir i va ser clausurat per l’alcalde, Valentí Junyent.
L’escaquista cubà nacionalitzat espanyol Orelvis Pérez Mitjans va ser el vencedor ahir a la tarda de l’Internacional Ciutat de Manresa. Orelvis Pérez va aconseguirsumar 8 punts en les nou rondes, un més que els jugadors que van anar darrere seu a la classificació (7): el gallec David Lariño, l’escaquista georgià Levan Aroshidze i el cubà Yuri González.
El torneig manresà va tenir lloc al Museu de la Tècnica i, entre els jugadors de l’Escacs Catalonia, el club organitzador, els classificats en posicions més capdavanteres van ser Roland Albets (17è amb 5,5 punts), Joan Carles Sanpera (20è amb 5,5), Joan Ramon Menac (25è amb 5) i Jordi Rodríguez (26è amb 5). Cal esmentar també el paper del jove Arthur William Harutian, de només 7 anys, jugador d’origen armeni que pertany al Catalonia, que va ser el 51è amb 4 punts. Ell és l’actual campió de Catalunya en la categoria sub-8.
Més de vuitanta participants. Fidel a la cita de cada mes d’agost, el torneig internacional Ciutat de Manresa va celebrar ahir la que era la 38a edició, en aquest cas dins de la modalitat d’escacs actiu. Cal anar fins al 1973 per trobar el que va ser el primer antecedent del torneig, que aleshores es disputava al Casino, on tenia la seva seu el Catalonia, que es manté com l’organitzador. Des d’aleshores, quan tenia lloc a la capital del Bages durant deu dies, l’obert manresà ha tingut una sèrie d’interrupcions, però el club presidit ara per Marcel Albets l’ha pogut recuperar.
En la jornada d’ahir van ser 81 els escaquistes i inscrits, amb grans mestres i mestres internacionals. Pel que fa als estrangers, van ser els cubans els més nombrosos, en una llista en què també hi havia representants de Veneçuela, Itàlia, Perú, Colòmbia i Geòrgia. Abans del lliurament de trofeus, l’alcalde, Valentí Junyent, va felicitar el club per la bona requesta del torneig i el va encoratjar a continuar amb les seves activitats. El president del Catalonia Ii va agrair la presència i el suport dels patrocinadors, que fan possible la continuïtat tant del torneig com d’altres actes que es fan al local social de què disposa el club manresà.
2012
Crònica del Regió7 dia 28 d’agost de 2012 – Xavier Prunés
Ibarra guanya el 39è Obert Internacional de Manresa al Museu de la Tècnica.
Fins a la novena i definitiva ronda no es va decantar el triomf de l’escaquista murcià davant Hipólito Asís, de la Unió Gracienca d’Escacs.
L’Obert d’Escacs Actius Ciutat de Manresa es va disputar ahir en el marc del Museu de la Tècnica i va coronar com a campió, després de nou rondes, el gran mestre murcià José Carlos Ibarra, amb el segon lloc per a Hipólito Asís, jugador de l’Unió Gracienca d’Escacs. Per al Catalonia, el club organitzador de l’esdeveniment, va ser un dia rodó amb una participació elevada que va arribar fins als 115 jugadors, en una jornada dividida en sessions de matí i tarda. En el lliurament de premis hi van assistir els regidors de l’Ajuntament manresà Miquel Davins (tinent d’alcalde a més de responsable d’àrea de Comarca, Habitatge i Rehabilitació), i Joan Comas. Per part del Catalonia hi va ser el president, Marcel Albets.
José Carlos Ibarra va finalitzar l’Obert amb 7,5 punts, els mateixos que el jove Hipólito Asís (segon pel sistema Bucholz) qui, en l’última ronda, només aconseguia taules amb el gran mestre georgià Levan Aroshidze, el tercer classificat en el torneig (7 punts). Quant a Ibarra, afrontava aquesta darrera ronda amb 6,5 punts i va assolir (amb les peces blanques) un triomf sobre Orelvis Pérez, jugador cubà però resident a l’estat espanyol.
Amb 7 punts es va classificar en quart lloc el jugador armeni Karen Movsziszian, el mateixos sumats per Miguel Muñoz (CE Terrassa). En desena posició, dins el grup de jugadors que van finalitzar amb 6 punts acumulats, es va trobar el que va ser primer jugador local, Joan Mellado, el manresà que pertany a les files del Colón Sabadell.
Disputades les cinc primeres rondes del torneig en la sessió del matí, amb força expectació, qui anava líder amb 5 punts (per tant tot victòries) era el gran mestre georgià Levan Aroshide, la mateixa puntuació tenia el jugador indi R.R. Laxman. Ambdós van ser capaços d’obrir marge d’un punt amb els immediats seguidors en la classificació. Amb 4 punts hi havia un ampli grup de disset jugadors més, entre els quals es trobaven el manresà Joan Mellado i l’armeni que resideix en la capital del Bages, Karen Movsziszian. La resta eren Lázaro Lorenzo de la Riva, José C. Ibarra, Hipólito Asís, Lluís Maria Perpinyà, Orelvis Pérez, els indis R. Saptarshi i Somak Palik, els cubans Pedro A. Jiménez Fraga, Rolando Jiménez i Víctor Rodríguez Garcia, els tres jugadors peruans Emilio Córdova, Jonatan Cruz i Filemón Cruz, el colombià David Arenas i el rus Vladimir Burmakin.
L’Obert Internacional manresà es va iniciar en la dècada dels 70 del segle passat i, després de superar diferents etapes, ha mantingut el seu històric prestigi.
2013
Crònica del Regió7 dia 23 d’agost de 2013 – Ferran López Bautista
El peruà Jorge Cori s’endú l’Open Ciutat de Manresa.
El local del Catalonia acull la quarantena edició del torneig internacional.
L’Open Internacional Ciutat de Manresa es va disputar ahir, en la seva quarantena edició, al local del Catalonia i amb la presència ben destacada de vuit grans mestres; un d’ells, el peruà Jorge Cori, va ser el vencedor final. Quatre d’ells es trobaven, fins fa pocs dies, jugant el mundial, a Noruega. Per tan, són dels 128 millors escaquistes que hi ha actualment al món. Al torneig manresà, disputat en nou rondes en sistema suís en una sola jornada (escacs actiu), també hi van ser cinc mestres internacionals a més de quatre mestres catalans.
El gran nivell dels jugadors més destacats va contrastar amb una davallada en el número total pel que fa als participants, que van ser 56 dels 110 de l’any passat, fet que va motivar una variació pel que fa a l’indret del torneig, que en un principi era previst al Museu de la Tècnica.
El torneig es va dividir en 5 rondes al matí i 4 més de tarda. El vencedor Jorge Cori va assolir una puntuació espectacular (8 punts de 9 possibles), demostrant un gran talent tot i la seva joventut. Va ser el capdavanter d’un torneig que va oferir partides molt interessants, amb la segona posició que assolia el també peruà Christian Cruz, el qual va finalitzar la participació al torneig manresà amb 7,5 punts. Es va completar el podi amb Orelvis Pérez Mitjans que va concloure la jornada amb 7 punts.
Els altres escaquistes que ahir es van situar entre els 10 primers de la classificació definitiva eren: Isan Reynaldo Ortiz (6,5), Alfonso Jerez (6,5), Aimen Rizouk (6), José Ángel Guerra (6), Lázaro Lorenzo (6), Vladimir Burkmakin (6) i Michael Rahal (6). Es van premiar també el segon i primer classificats en els diferents trams d’ELO (fins als 1.849 punts, 1999, 2149, 2299 i 2399).
Pel que fa al primer classificat local, el premi va correspondre a l’escaquista Ildefons Hernández Valls. La millor entre les fèmines va ser Deysi Cori. Els Cori van obtenir diferents guardons, ja que Kevin Cori es va coronar com el millor sub-16. I en referència als més veterans, el millor entre els més grans de 60 anys va ser Jesús Martínez.
Ahir al vespre es va fer l’acte de lliurament de trofeus que es va fer per part de Mercè Rosich, en les funcions d’alcaldessa accidental, i de Joan Mellado, com a director del torneig i alhora primer tauler del club organitzador, el Catalonia. Malgrat els entrebancs i peripècies que ha passat l’Obert de Manresa, continua viu i ahir es va poder celebrar la seva quarantena edició, un fet meritori.
2014
Els problemes econòmics i altres que afectaven el torneig començaven a tenir efectes negatius, i el primer era que sortíem del circuit català. Això feia perdre el flux de jugadors internacionals que assistia al torneig cada any.
Crònica del Regió7 dia 1 de setembre de 2014. Guillem Clavel
Joan Carles Sampera va guanyar el 41è Open Internacional d’Escacs de Manresa. El manresà, jugador del club organitzador Catalonia,
va guanyar gràcies al desempat en haver acabar igualat a punts (11) amb el peruà Felipe Porras i amb el també bagenc Roland Albets, del Catalonia.
Josep Roses va superar Joaquim Junyent al tram d’ELO 2000-2200, Ramon Soler va imposar-se davant Francesc Clavel al tram d’ELO 1850-2000 i Sergi Burniol va guanyar el tram d’ELO 1700-1849 per davant de l’Albert Vila. Pel que fa a la classificació dels jugadors infantils, Arthur William va quedar el primer de la categoria sub-14 davant de Pau Gabarró i Dani Mendez. Roger Massegú va imposar-se en sub-12 en superar Alan León i Bernat Romero. I en sub-10, va imposar-se Adrià Gabarró.
Enguany cada jugador feia dues partides amb peces blanques i la següent amb negres. En total, cada participant va fer 14 partides. Per al guanyador, Sampera, la victòria va ser “una sorpresa, hi havia bon nivell i no m’ho esperava”. Sortia com el novè dins del rànquing de jugadors del torneig (55 en total). Joan Mellado, director del torneig, destacava la participació dels més joves, “l’escola del club està traient joves promeses”. El president del Catalonia Arthur Harutian i Miquel Divins, tinent d’alcalde, van ser al lliurament de premis.
2015
Crònica del Regió7 dia 31 d’agost de 2015 – Guillem Clavel
L’Obert de Manresa se l’endú Felipe Porras, del Badalona Club Escacs.
El local del Catalonia va ser l’escenari del 42è Obert Ciutat de Manresa d’Escacs. Un total de 76 jugadors entre el torneig gran per a adults (de més de 15 anys) i el juvenil, van fer acte de presència en un torneig de nivell. Enguany es va jugar amb un sistema de 7 rondes i temps de 8 minuts i 2 segons.
L’escaquista Mestre Català del CE Badalona Felipe Porras i número 1 del rànquing inicial, es va imposar amb un total de 6 punts i mig. Porras va dominar clarament el torneig i tan sols va cedir unes taules. La segona posició va ser pel jugador local del Catalonia, Roland Albets, amb 6 punts i el tercer lloc se’l va endú l’escaquista i Mestre FIDE del Montcada, Raul Omar González amb 5 punts.
Joan Camacho del Sant Andreu va guanyar el tram A de 2.000 a 2.200 ELO, Marc Oliveras (Colon Sabadell) va endur-se el tram B de 1.850 a 2.000 i Héctor Pérez, que és del Catalonia, va guanyar el tram C de 1.700 a 1.850. Josep Mascaró del Santpedor va aconseguir ser el millor escaquista veterà després d’obtenir 4 punts quan va acabar la matinal escaquista. El trofeu al millor escaquista al grup sub-16 va ser pel jugador de la Joviat, Marc Escolà, que va aconseguir un total de tres punts i mig.
Pel que fa al torneig juvenil, un total de 35 escaquistes van ser els que van disputar les 7 partides. En la categoria sub 14, Marc Garcia del Molins de Rei, es va imposar amb un total de 6 punts i mig, el segon lloc va ser pel jugador del Colon Sabadell, Samuel Sentis i la tercera posició pel Pau Garcia del Ripollet. En la categoria sub 12, Yeray Cejudo, que és escaquista del Navarcles, va guanyar la categoria amb un total de 5 punts, la segona posició va ser per l’Àlex Ramón i la tercera pel Lluc Estruch. En la categoria sub 10, Bernat Romero de l’Ateneu Igualadí, va ser el dominador de la categoria amb un total de 5 punts, el segon lloc va ser pel Edgar Roca i la tercera plaça per l’Adrià Gabarró. En la categoria dels petits, sub-8, Nil Garcia (Ripollet) va vèncer amb 4 punts; la segona posició va ser pel Dan Clotet i la tercera per Guillermo Gili.
2016
Crònica del Regió7 dia 5 de setembre de 2016 – Guillem Clavel
Karen Movsziszian venç el 43è Obert de Manresa amb un alt nivell de joc.
L’escaquista armeni va ser el més fort i només va cedir unes taules.
Karen Movsziszian, resident al Bages, va ser el més fort dels 45 jugadors d’escacs que van disputar el 43è Open Ciutat de Manresa. El Club Escacs Catalonia va organitzar aquest torneig al local situat a l’Ateneu Les Bases. El ritme de joc era disputar un total de 7 rondes en un temps de 8 minuts més 2 segons d’increment per cada jugada.
L’armeni Movsziszian no va donar cap opció als seus rivals i es va proclamar vencedor del torneig amb un total de 6,5 punts. Els desempats van decidir el podi final. Sergio Estremera va obtenir el segon lloc amb 5,5 punts i Jorge González va quedar en la tercera posició amb els mateixos punts.
Martín Boado va endur-se el tram d’elo de 2.000 a 2.200. Josep Fradera va guanyar el tram de 1.850 a 1.999. Jordi Costa va vèncer al tram de 1.700 a 1.849. Josep Mascaró va ser el millor en la categoria de veterans.
Categories infantils
A més a més, també es disputava el 24è Open juvenil sub 10, sub 12 i sub 14 per a jugadors federats i no federats. En la categoria sub 14, Yerai Cejudo va imposar-se davant d’Arnau Sala i de Gerard Clotet. En la sub 12, Jan Garcia va guanyar davant de Roger Massegú i de David Romero. En la categoria dels més petits, la sub 10, Leo Gardner va quedar al davant de Nil Garcia i de Dan Clotet.
2017
Crònica del Regió7 dia 28 d’agost de 2017 – Guillem Clavel
Muñoz s’adjudica el 44è Open d’Escacs Ciutat de Manresa.
L’escaquista del Sant Andreu fa valer la seva posició número 1 del rànquing inicial per guanyar.
L’Ateneu les Bases va ser l’escenari del 44è Open d’Escacs Ciutat de Manresa i del 25è Open juvenil sub-10, 12 i 14 organitzat pel Club Escacs Catalonia.
El torneig, sota les ordres del seu director, Joan Mellado, va tenir com a guanyador final l’escaquista del Sant Andreu Miguel Muñoz (Gran Mestre), que va obtenir un total de 6,5 punts dels 7 possibles. La durada de les partides va ser de 8 minuts per a cada jugador més dos segons d’increment per cada jugada. La segona posició va ser per a l’armeni Karen Movsziskian (Gran Mestre), recentment guanyador d’Europa en categoria veterans, que va obtenir 6 punts. El podi va completar-lo el colombià Jorge González amb 6 punts. El millor jugador de tram fins a 1849 d’Elo va ser per a Ferran Gracia, el tram d’Elo de 1850 a 1999 va ser per al jugador del Catalonia Antonio Pérez i el tram d’Elo de 2000 a 2200 va tenir com a guanyador Jordi Planella.
El millor classificat en categoria sub-16 va ser l’escaquista del Catalonia Pau Gabarró, que va sumar un total de 4 punts, mentre que el millor classificat en categoria veterans va ser Ramon Gonell, de l’Olesa.
Ramón, el millor dels petits.
L’escaquista del Colmena Álex Ramón va dominar en la categoria sub-14 i no va dónar cap opció als seus rivals i va imposar-se amb un total de 4,5 punts. La segona posició va ser per a Lluc Estruch, del Guissona, amb 3 punts. La categoria sub-12 va guanyar-la el jugador de l’Andorra Marc Martínez, mentre que la segona plaça va ser per a Arnau Deli i la tercera per a Adrià Gabarró.
En la categoria dels més petits, Ivan Planella, dels Tres Peons, no va dónar opció als seus rivals i va guanyar còmodament amb 3,5 punts. El segon lloc va ser per al jugador del Mollerussa Biel Piñol amb 3 punts i la tercera per a Guerau Benseny, del Lleida.
2018
Crònica del Regió7 dia 28 d’agost de 2017 – Redacció
El cubà Rolando Alarcón s’endú el 45è Open d’Escacs Ciutat de Manresa.
El mestre internacional es va adjudicar sis de les set rondes i només va fer taules en una.
Els Dipòsits Vells de Manresa van ser l’escenari de la 45a edició de l’Open d’Escacs Ciutat de Manresa i del 26è Open juvenil sub-10,sub-12 i sub-14, organitzat pel Club Escacs Catalonia. Una competició que va reunir escaquistes de tot el món i en què un cubà, Rolando Alarcón, va ser el gran triomfador en la categoria principal.
Aquest especialista en partides ràpides i amb categoria mestre internacional es va imposar en sis de les set rondes que integraven el torneig i només va fer taules en una de les partides. La competició manresana estava integrada per set partides, cadascuna de set minuts. A partir de llavors, cada jugador tenia tres segons per realitzar el moviment. El podi de l’Open d’Escacs Ciutat de Manresa el van completar Jonathan Cruz, del Perú, i Vicenç Esplugues, de Tarragona.
Domini local en sub-16
La categoria sub-16, també emmarcada dins el Ciutat de Manresa, va ser dominada per dos escaquistes del Catalònia: Pau Gabarró i Guillem Masdemont. Ambdós jugadors van competir de tu a tu contra jugadors d’escacs professionals.
Pel que fa a les categories sub-14, sub-12 i sub-10, integrades dins el 26è Open juvenil, van reunir onze jugadors, amb forta presència d’escaquistes del Catalonia. Per la seva banda, en la categoria de veterans, Josep Creus, de Navarcles, i Josep Mascaró, de Santpedor, van ser els vencedors.
«Volíem dotar de qualitat el torneig i per això el vam programar el dilluns. Tot just coincidia en què diumenge finalitzava un prestigiós torneig d’escacs al barri de Sants de Barcelona que acollia gairebé 1000 escaquistes. Crèiem que, si el posàvem dilluns, molts d’aquests jugadors s’apuntarien al nostre torneig», clou el director del torneig, Joan Mellado.
Fins aquí la història del Torneig, amb els seus 45 anys i les seves 45 edicions. Amb el seu identificador internacional “Open”, que molt bé podria ser “Obert” en el moment que va estar més mancat de recursos. Amb un context molt diferent entre els anys inicials, quan hi havia pocs tornejos, i finals, en que els jugadors poden jugar durant 3 mesos gairebé de forma seguida. També influeix que els jugadors estrangers es concentren més en ciutats turístiques i costaneres, aprofitant els seus dies de vacances.
És hora de fer una correcció, per ser justos amb la història que aquí s’explica. Alguna de les informacions que consten en les cròniques, no s’ajusten a la veritat, doncs el nostre torneig no va ser el més antic dels tornejos que es van organitzar. Es té constància, que a Berga van començar a organitzar un torneig nacional en 1951, i en 1952 ja va ser un torneig internacional. En 1967 tenim una fotografia de l’Open Internacional Ciutat de Berga, publicada en aquest mateix portal web, amb participants del nostre club.
L’Open va ser la nostra tarja de presentació en 45 anys dels 72 de la nostra existència. Actualment des de l’Escacs Catalonia-Joviat tenim nous reptes, molta feina a fer, i si algun dia la continuació de l’open serà una realitat, queda a l’aire.Manresa, 1 de gener de 2021
Àngel Burniol i Coch